Toni Martí està movent cel i terra per refer l’executiu després de la sortida de Jordi Alcobé i no només cobrir la vacant deixada pel ja extitular d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions. També per mirar de clavar una urpada als rivals, tancar files demòcrates i frenar moviments que li poden anar en contra. A ell i a DA. De moment, però, només ha rebut carbasses per resposta. Però el cap de Govern no defalleix, sempre movent fils, fent càlculs estratègics i ‘emmaranyant’, que sempre ha estat l’especialitat ‘de la casa’. Ja deu comptar una mitja dotzena de negatives. I qui potser estaria disposat a fer el pas d’accedir al gabinet ministerial no vol sentir parlar d’haver d’assumir la reforma de la Funció Pública.
Martí intenta concretar, almenys, una nova incorporació que li permeti fer una redistribució de funcions ministerials. Si acaba havent un fitxatge, aquest no necessàriament hauria d’assumir les carteres que tenia Alcobé. Però sí que voldria el cap de Govern que el nou integrant del Govern es faci càrrec de l’àrea d’administració pública. No obstant, fins i tot això pot passar en un segon terme veient com li és de complicat arrencar un ‘sí’. Per al màxim responsable de l’executiu és gairebé més important portar a la pràctica aquell refrany castellà que diu que “a río revuelto, ganancia de pescadores”, que en català vindria a ser “treure profit de l’embolic”, “pescar en aigües tèrboles” o “a riu fangós, guany d’anguila”.
Martí busca debilitar els liberals -o almenys provocar-los un incendi- i aturar, de retruc, contactes encaminats a crear una alternativa nacional a DA. En aquest marc, un primer objectiu del cap de Govern va ser mirar de convèncer o Càndid Naudi o, especialment, Carles Naudi, perquè accedissin al gabinet. ‘Encisar’ l’actual conseller general del grup liberal era el repte de Martí. Naudi, Carles, ha remarcat sempre que és independent. I, de fet, molts cops dins mateix del grup va per lliure. Alhora, on sí que se sent còmode és a la formació parroquial massanenca Ciutadans Compromesos, que podria ser un dels embrions d’aquesta hipotètica força que podria rivalitzar amb DA.
Els Naudi haurien dit que no, malgrat que després d’una primera conversa Martí ha insistit jugant amb les armes que millor usa. Els ‘xantatges encoberts’. La recent querella interposada per l’expresident d’Orfund, Joan Samarra, contra l’actual ministre de Finances, Jordi Cinca, hauria estat l’esquer usat els darrers dies pel cap de Govern. Davant d’una acció judicial com l’endegada per Samarra Naudi, cosí del conseller, nebot de l’empresari i exministre, Càndid Naudi també en podria resultar esquitxat, hauria recordat Martí, conscient que l’empresa fonedora d’or va tenir en l’empresari massanenc un dels seus principals promotors.
De moment, però, Martí s’ha hagut de conformar amb una negativa (malgrat que no seria definitiva i sí revisable). Un ‘no’, per exemple, que també li ha donat al màxim responsable de l’executiu, i en aquest cas de forma rotunda, Enric Dolsa. L’excònsol d’Ordino també ha estat sondejat pel líder demòcrata. Dolsa també és un empresari polític sorgit de l’entorn liberal i que, com Naudi, controla un dels mitjans de comunicació escrits del país. L’ordinenc, però, una vegada ha deixat el comú després de quatre anys com a conseller a la minoria ha decidit centrar-se en els negocis.
En la relació de portes a les quals ha anat a picar Martí hi ha la d’algun ordinenc més. Per exemple, l’etern ‘aspirant’ a algun càrrec polític de més volada que una ambaixada: Julià Vila. Però l’exresponsable de la duana també hauria estat rotund en declinar qualsevol convit. La llista ordinenca l’acaba de completar una dona de l’òrbita demòcrata i amb responsabilitats executives. La secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, ha rebutjat una vegada més l’oferiment de comandar la reforma de la Funció Pública. Una cosa són els comuns, l’altra els funcionaris. Com a funcionària que ha estat molts anys, Naudí ho sap perfectament.
De Pantebre… a Enric Pujal
Tampoc no vol sentir parlar d’haver de comandar la remodelació de l’administració pública Marc Pantebre. El president de la Cambra de Comerç és un home de l’entorn demòcrata que, d’accedir al gabinet ministerial, reforçaria la denominada ‘ala cinquista’. Pantebre, més enllà de no voler saber res de Funció Pública, hauria tingut certes temptacions. Com a caramel, ser ministre no li desagradaria. Però també hauria de valorar altres aspectes. Per exemple, quant pot durar el mandat. De moment, la gratificació que rep com a president executiu de la Cambra, equivalent i possiblement lleugerament superior al salari d’un ministre, li va bé. I no li suposa el risc que li comportaria el fet d’entrar al Govern. Qui hauria tornat a rebre alguna trucada de Martí i, en aquest cas, no hi hauria temptació possible seria l’exministra de Finances i executiva bancària Susagna Arasanz.
En les darreres hores, un nom que ha començat a sonar amb força seria el del president de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) i empresari també proper als liberals (almenys, per la via paterna), Enric Pujal. Seria, també, un d’aquells fitxatges que anirien a buscar fer estralls a l’adversari. A dividir possibles rivals polítics. Hi ha qui aquest divendres situa ja Pujal com a imminent ministre d’Economia (novament, Funció Pública l’hauria d’assumir algú altre). Però no és gens clar. L’empresari encampadà està d’allò més cofoi amb la presidència de l’ACA i, alhora, ha de fer càbales, com la majoria d’homes de negocis del país que són temptats: què hi guanya i què hi perd anant a l’edifici administratiu.
Martí fa travesses, busca sinergies, dibuixa estratègies… i, segons algunes fonts, gasta molts nervis i mirar de teixir ponts allà on pot, conscient que ‘a casa’ té més problemes interns del que realment es visualitza. Un dels moviments que li preocupen és el que podria suposar en contra seva el mateix que DA va representar per a Jaume Bartumeu. Crear un gran moviment transversal que, en aquest cas, pretendria descavalcar els demòcrates tan aviat com hi hagi eleccions. Aquest moviment transversal, segons diverses fonts, podria passar per fer saltar a l’arena estatal el projecte parroquial de Ciutadans Compromesos.
L’actual cònsol de la Massana, David Baró, podria ser la cara amable i el cap de cartell d’aquest moviment. Baró, però, sempre ha assegurat públicament que està totalment compromès, i mai millor dit, amb el comú massanenc. I que, en principi, no aspira a fer política nacional. Però hi ha massa persones que opinen el contrari i el podrien empènyer a fer un pas suposadament contrari als seus aparents interessos. De suports en tindria. Per ara els contactes no passen d’això, de converses de cafè, de sondejos… L’exministra de Salut i fundadora de la Coalició d’Independents (Cd’I) d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, podria confluir en aquest projecte des de la seva proximitat a les tesis liberals sorgida arran de les darreres eleccions comunals.
També podria veure bé aquest moviment el conseller general demòcrata però escollit com a integrant d’Units per al Progrés (UP) d’Encamp Carles Enseñat. De fet, una part d’UP ja fa dies que està de morros amb DA. Tot és molt embrionari, però la partida d’escacs ja fa alguns dies que dura. Hi ha massa tensió en l’ambient sociopolític del país perquè els actors polítics tradicionals i els que no ho han estat però els agrada moure l’alfil, els peons o les torres comencin a posicionar-se. I, mentrestant, Toni Martí busca sense (per ara, i només per ara) trobar. Però ja se sap que “en temps de belluga, campi qui puga”.
Comentaris