DA 'premia' el conseller Jordana amb la presidència de la comissió de Sanitat i Medi Ambient

Comentaris

DA \'premia\' el conseller Jordana amb la presidència de la comissió de Sanitat i Medi Ambient
DA \'premia\' el conseller Jordana amb la presidència de la comissió de Sanitat i Medi Ambient

Té tantes o més mirades que la mateixa Rosa Ferrer. La ministra de Salut, Benestar i Ocupació podria haver d’abandonar el gabinet liderat per Toni Martí. I podria no passar res. En canvi, el conseller Carles Jordana podria deixar Demòcrates d’Andorra (DA) sense la majoria de què disposa a Casa de la Vall. Però no ho farà. Almenys això és el que ha anat dient fins ara en la intimitat del grup parlamentari -missatgeria instantània de mòbil inclosa-. I de moment, DA li ha premiat la fidelitat fent-lo president de la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient. Ni tan sols formava part de la comissió. Ara relleva en el càrrec la dimissionària Conxita Marsol.

Jordana, que de ser premiat podria passar a ser vilipendiat en funció de quins moviments faci, era fins ara membre de la comissió d’Interior i membre suplent de la delegació andorrana a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (APCE). S’incorpora a una nova comissió. És un dels moviments que calia fer per substituir la candidata de DA al comú de la capital. L’altre serà incorporar el futbolista (ara entrenador de futbol) Justo Ruiz. Mig enredat al seu dia per Martí, poc comptava haver-se de posar la capa i el gambeto. De fet, fins i tot el grup va valorar la conveniència o no de fer-lo saltar abans que prengués possessió. Rere seu a la llista hi havia la secretària del partit. Gema Miguel. Secretària administrativa, no pas cap càrrec orgànic.

L’advocat elegit per la circumscripció parroquial d’Andorra la Vella -era el segon suplent d’una llista total de cinc integrants- hauria assegurat fins i tot abans que es consumés el trencament entre Coalició d’Independents (Cd’I) i DA que no tenia intenció de moure’s del bàndol taronja. Segons diverses fonts, abans de l’anunci del pacte entre demòcrates i liberals, Martí ja s’havia assegurat la continuïtat de Jordana al cantó demòcrata, i per això no hauria forçat més el cap de Govern i factòtum de DA la màquina per mantenir l’entesa amb els ‘ferrerominguillonistes’ a qualsevol preu. És a dir, al preu d’acceptar Jordi Minguillón de cap de llista. Carles Jordana li hauria assegurat al màxim responsable de l’executiu que tot i haver concorregut als comicis generals del març convidat per Rosa Ferrer, ell no se sentia obligat a seguir la disciplina violeta perquè n’hi ha una de més gran: la taronja. Caldrà veure com evolucionen les coses. En tot cas, sap també Jordana que els demòcrates li han recordat que tenen trons guardats en alguna caixa i poden espetegar si hi ha canvi de tamboret. 

L’extrem més extremista en funció de com vagi el ‘forcing’ i les pressions centrífugues podria dur, impensable per ara, el parlamentari demòcrata a renunciar al càrrec. Molt bé. Hauria d’assumir el repte d’esdevenir consellera la darrera suplent de la llista territorial que DA Cd’I va presentar a la capital. La jove Clàudia Cornella Babot tindria l’honor. Llavors, al març, les fonts consultades han indicat que es tractava d’una persona propera a DA. Avui, aquest novembre, s’ha acabat presentant a unes altres eleccions. Les comunals. Amb la llista de Cd’I Liberals de la capital. En una posició endarrerida, la setena, però que l’obligaria a ser consellera comunal en cas de victòria de la candidatura liderada per Minguillón. Vaja, un poti-poti interessant.

Vint preguntes a la propera sessió de control

Dijous que ve, 19 de novembre, el Consell General viurà una altra d’aquelles jornades maratonianes insuportables. Hi ha sessió de control parlamentari al Govern. Fins ara ja hi ha registrades vint preguntes. A vuit minuts per pregunta que és el que el síndic ha disposat des d’aquesta legislatura, suposen 160 minuts. Menys de tres hores. Però sempre acaben sent més. Força més. Unes preguntes que sovint aporten poca cosa. Per la poca gràcia de l’oposició a preguntar i per les poques ganes de l’executiu a respondre. Hi ha preguntes sobre el ‘cas BPA’ referents a la incompareixença de l’executiu a la comissió de seguiment i vigilància o als contractes que es van establir amb els consultora de PricewaterhouseCooper’s. Es tractarà del retard en el pressupost o d’algunes remodelacions orgàniques al Cedre. Dels nous assessors del ministeri de Salut o de la ubicació de l’heliport. De transferències als comuns i de diversos aspectes relacionats amb la Funció Pública. De l’edifici ‘The Cloud’ i les avaries d’Andorra Telecom. Del pla de salut, dels entorns de protecció dels monuments o de la hipotètica construcció d’un recinte que acollir grans esdeveniments. Entre altres. Ah! I la pregunta que ja esdevé habitual. De Ferran Costa sobre la plaça de cap d’estudis a l’EFPEM. Pregunta ja recurrent. Una guerra personal.

 

Comentaris

Trending