Un dels motius que fa que el conjunt sigui més complet dels que es pensaven és que hi ha molt volum de sedimentació que, per una banda, dificulta els treballs, però per l’altra ha contribuït a la seva conservació. Els tècnics també han indicat que al trobar-se a 2.000 metres d’altitud no hi ha hagut altres construccions a sobre ni activitat humana que l’hagi alterat com si passa en altres indrets.
Aquest programa té la voluntat de salvaguardar i valorar aquest jaciment declarat bé d’interès cultural (BIC) i que és un dels atributs més destacats de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El coordinador del programa, Olivier Codina, ha explicat que l’objectiu és el de conservar i preservar el jaciment i que, per tant, a banda d’estudiar tot el que es va trobant, s’intenta deixar tal com estava, però en un estat que permeti la seva preservació. Per tant, es treballa amb especialistes de la pedra seca que indiquen quines parts són sòlides i quines cal que es desmuntin per després tornar-se a fer, però amb garanties que resisteixi el pas del temps amb un mínim de manteniment. En un principi estava previst que primer treballessin els arqueòlegs i en una fase diferent ho fessin els obrers de pedra seca. Aquest any, però es combinaran els dos treballs precisament perquè han vist que hi ha molta més feina de la prevista per la importància del jaciment i que cal avançar per mantenir els terminis establerts.
La tercera fase del programa, que es farà del 7 d’agost a l’1 de setembre, se centrarà en la documentació de la casa, l’inici de l'estudi dels vestigis del que podria ser el primer habitatge del segle XVIII i l’excavació del sistema d'alimentació del botàs de la Farga. A més, se seguirà amb la documentació patrimonial i el reportatge de tot el procés. Així ho han presentat avui en roda de premsa, Olivier Codina, l’arqueòleg del Departament, Abel Fortó, i la directora de la comissió de gestió de la Vall, Susanna Simon.
Una altra de les parts importants és l’estudi de les més de 1.200 mostres de ferro i escòries que s’han recollit i que ha de donar informació sobre la manera de treballar dels fargaires. Codina ha recordat que no hi ha documentació escrita directa perquè “els fargaires no escrivien eren un gremi tancat que transmetien l’ofici de pares a fills i esperem que amb els resultats de l’estudi paleosiderurgic ens parlin els fargaires”.
Aquest any també es senyalitzarà la Ferreria que és la part que ja està consolidada i es faran visites guiades cada dijous d'agost des de les tres de la tarda sense necessitat de demanar cita prèvia. La resta de senyalització així com l’itinerari a seguir formarà part d'una altra fase, ja que consideren que no es pot fer fins que no hagin acabat i sàpiguen realment tot el que hi ha en el conjunt.
Comentaris (2)