La transhumància andorrana camina amb optimisme cap el reconeixement com a patrimoni de la Unesco

La candidatura fa valer el llegat en forma de patrimoni arquitectònic i el cultural vinculat a les pràctiques agrícoles i ramaderes.

Comentaris

Un moment de la presentació d'aquest dijous a Encamp.
Un moment de la presentació d'aquest dijous a Encamp. B.N.

La candidatura d'ampliació de la inscripció de la transhumància a la llista del patrimoni immaterial de la Unesco s'ha presentat aquest dijous a la seu del ministeri de Cultura i Esports. La directora del departament de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte ha dit que la transhumància forma part de les tradicions i de la historia d'Andorra. L'acte ha comptat amb la presència de les ministres Sílvia Calvó i Sílvia Riva, i del president de l'Associació de Pagesos i Ramaders, Xavier Coma.

L'agricultura i la ramaderia han estat les principals activitats econòmiques d'Andorra fins a la meitat del segle XX. La transhumància s'ha practicat dins del mateix territori, i també movent els ramats cap a les planes dels territoris veïns de França i Espanya. La transhumància ha deixat un llegat en forma de patrimoni arquitectònic i un llegat cultural vinculat a les pràctiques agrícoles i ramaderes. Segons ha explicar De la Parte "ha comportat una forma de vida".

L'any 2019, la Unesco va inscriure la transhumància a la llista representativa del Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat a proposta d’Àustria, Grècia i Itàlia,. L'interès de fer extensiva la inscripcio a altres països europeus on també es practica la transhumància va portar a la convocatòria d'una reunió telemàtica amb la participació d'Andorra. El departament dePatrimoni Cultural, ha coordinat els treballs amb la col·laboració del d'Agriculura i l'Associació de Pagesos i Ramaders. S'ha informat dels avenços a la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco (CNAU), La candidatura iniciada per tres països s'ha ampliat ja a 10, i entre els Andorra. De la Parte s'ha mostrat optimista en relació a l'acceptació de la candidatura. "Té un interès econòmic, social i cultural", ha subratllat.

El dossier de candidatura es va signar a París el març i el juny s'ha de notificar per part de la Secretaria de la Convenció de la Unesco si la candidatura serà avaluada dins del cicle 2023. Durant l'estiu s'informarà si la candidatura compleix els requisits o si cal modificar algun dels aspectes. Per De la Parte, "l'important és posar en valor tots els elements i acostar la transhumància a la població donant a conèixer l'activitat i conservar aquest patrimoni". El director del departament d'Agricultura, Josep Casals ha opinat que "la transhumància fomenta el benestar animal". Ha detallat les accions que està duent a terme el Govern per afavorir les pràctiques ramaderes.

Casals ha afegit que tots els ramaders andorrans continuen practicant la transhumància i n'hi ha que encara la fan de manera transfronterera, cap a Lleida o a l'Aragó. A Andorra hi ha 44 explotacions ramaderes, i algunes també es dediquen a l'agricultura o a l'elaboració de productes artesanals. Hi ha 2.500 caps de bestiar boví i 2.400 d'oví i un miler de bestiar equí.

Comentaris (1)

Trending