Demòcrates, Concòrdia i PS han celebrat aquest divendres l’entesa que s’ha pogut assolir per tancar el text de la nova llei de la llengua pròpia i oficial. Després que dijous al vespre s’informés de l’acord i dels aspectes més importants que s’han modificat respecte el text inicial, la integrant de Concòrdia, Maria Àngels Aché, ha posat en valor “el tarannà constructiu” que ha permès debatre les més de 50 esmenes que s’havien presentat i “arribar a un enriquiment del text”.
Tant ella com la socialdemòcrata i presidenta de la comissió legislativa, Susanna Vela, han reconegut que al principi no es pensaven poder arribar “a consensos tant importants”, i la socialdemòcrata ha volgut agrair als grups de la majoria “la voluntat de cercar els punts comuns” per aconseguir un text final “molt bo per la nostra llengua pròpia”, ha destacat Magallón.
S’ha volgut agrair als grups de la majoria “la voluntat de cercar els punts comuns” per aconseguir un text final “molt bo per la nostra llengua pròpia”
Un dels canvis més substancials serà que en un termini de 5 anys l’exigència d’un nivell mínim de català s’estendrà a tots els permisos d’immigració que s’emeten, sense fer distincions, i per tant, ho hauran de complir també residents passius o youtubers. Un termini que Magallón ha reconegut que a l’inici s’havia plantejat de 10 anys perquè des dels grups de la majoria “pensàvem que no es podia assolir en un breu termini de temps”, ja que segons ha dit és “complicat” poder trobar els professionals lingüistes que seran necessaris per a l’ensenyament del català.
Vela per la seva banda, ha reconegut que “amb les estructures que tenim actualment i els recursos humans i econòmics no podríem assolir de cop aquesta important quantitat de persones que han d’assolir un nivell”, per tant, era necessari deixar un període d’adaptació per poder aconseguir els recursos i establir els procediments i protocols. Ara bé, Magallón s’ha mostrat optimista i ha assegurat que hi ha el compromís de “fer tots els esforços possibles perquè potser no facin falta ni els 5 anys de transitòria”.
De la seva banda, Aché ha explicat que durant el treball en comissió també s’han analitzat “molt” els perfils de les persones que viuen al país i no parlen català però considera que hi ha d’haver també “una responsabilitat compartida” i ha emplaçat als catalanoparlants a “fomentar la nostra llengua utilitzant-la durant el dia a dia i fent-la una llengua viva i dinàmica”.
Finalment, també s’ha previst una altra modificació significativa respecte al text inicial: si fins ara es demanava que en un establiment comercial com a mínim hi hagués una persona que pogués fer la primera atenció en català, ara el requisit s’estén a tot el personal de la botiga.
D’altra banda, la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha mostrat “molt preocupada” per les “accions extremistes” que considera que inclou la llei del català, especialment les sancions previstes i que poden arribar als 60.000 euros. “En quin país vivim? Com vols que donem suport a aquestes sancions? És impossible”, ha assegurat, afegint que tenen clar que no votaran a favor de la llei però que encara no tenen clar si hi votaran en contra o si s’abstindran.
Comentaris (25)