El desenrunament de l’església de Sant Vicenç, el campanar del qual va col·lapsar pocs dies abans del Nadal del 2019 ha permès descobrir, o retrobar almenys en un cas, dues sitges que hi ha a la zona. Alhora, també s’ha evidenciat que la superfície del substrat de granit presenta una certa inclinació que complica el recolzament de la nova fonamentació. Així ho explica la Fundació Marcel Chevalier, especialitzada entre altres en treballs de geologia, en el seu butlletí de notícies ‘Melanterita’.
Les darreres setmanes s’han dut a terme els treballs necessaris per determinar en el substrat és o no apte per a la fonamentació. S’ha dut a terme una prospecció geofísica. Aquest mètode, segons que explica l’esmentada publicació, “consisteix en aplicar una energia mecànica al terreny, usualment amb un martell sobre una placa metàl·lica, i uns receptors alineats separats a distàncies regulars. Aquests sensors es diuen geòfons que capten les ones sísmiques generades en colpejar el terreny amb el martell”.
El treball de camp ha evidenciat que el terreny on fins al seu col·lapse estava bastida la torre no és prou bo, ara, per afrontar una bona fonamentació del campanar nou. La inclinació del substrat de granit i les dues sitges -una excavada a la roca i que servia per emmagatzemar aliments i l’altra que servia de recolzament per a l’antiga torre- són dues dificultats importants ara mateix. Per això, i deixant al marge possibles millors criteris o noves avaluacions, els tècnics consideren que cal rebaixar la cota de fonamentació fins a arribar a un nivell més ferm si no es vol córrer el risc de patir una nova caiguda per una falla en els fonaments.
Comentaris