Una taula rodona considera que Albert Salvadó va ser fonamental per a la història literària del país

El Govern, el Consell General, el comú d'Andorra la Vella i el PS l'homenatjen un any després de la seva mort

Un moment de la taula rodona.
Un moment de la taula rodona. SFGA/ C.ESTEVE

El Govern, a través de la Biblioteca Nacional, i juntament amb el Consell General han organitzat aquest dijous un acte d’homenatge a l’escriptor andorrà Albert Salvadó. Un any després del seu traspàs, les dues institucions, en col·laboració amb el comú d’Andorra la Vella i el Partit Socialdemòcrata, han impulsat una taula rodona que s’ha celebrat a la  sala Consòrcia del Centre de Congressos d’Andorra la Vella amb l’objectiu de recordar el seu llegat. Durant l'acte s'ha volgut incidir en el fet que l'escriptor va ser "fonamental per a la història literària" del país.

Albert Salvadó era una figura cultural de gran rellevància al país, i una persona literàriament coneguda aquí i arreu, amb una obra extensa i de gran qualitat, no només de caràcter històric. Si bé la novel·la històrica sí que va ser la que va centrar la major part dels seus títols publicats, amb les trilogies ‘Jaume I El Conqueridor’ o ‘L’ombra d’Alí Bei’, entre altres, la novel·la negra i la literatura de no-ficció, també van marcar la seva obra de manera destacable. La taula rodona ha estat presentada i moderada per la periodista Noemí Rodríguez i ha comptat amb la participació de l’escriptor i historiador Albert Villaró, la historiadora Susanna Vela, i els periodistes Andrés Luengo i Bru Noya.

"L'Albert era un personatge singular perquè tenia molt clara la figura de l'escriptor professional", ha destacat Albert Villaró, que ha afegit que "era incombustible i va mantenir sempre la voluntat de convertir-se en autor professional quan altres el que fem és intentar sobreviure de diverses maneres". La responsable de la biblioteca nacional, Júlia Fernández, ha indicat, per la seva part, que "Albert Salvadó ha estat un dels grans representants" de la producció literària andorrana". No ha descartat que hi pugui haver més actes d'homenatge

Sense notícies d'una possible obra pòstuma

A més de tractar la trajectòria i llegat de Salvadó, la taula rodona ha centrat part del debat al voltant de les obres que li van començar a donar més visibilitat i a fer-se un lloc rellevant en el món de la literatura en català i en castellà. Sobre la possibilitat que Salvadó hagués deixat alguna obra inacabada, les seves filles -Meritxell i Laura-, presents entre el públic, no han pogut confirmar. "El nostre pare només ens parlava dels seus llibres quan ja els tenia enllestits", han dit. L'obra de Salvadó ha estat traduïda a diverses llengües com l'espanyol, el català, el francès, l'anglès, el portuguès, el grec, el txec o l'eslovac. Durant el debat se l'ha descrit com un home metòdic i organitzat que dedicava moltes hores a l'escriptura

L'acte ha comptat amb la presència de la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, de la Síndica general, Roser Suñé, i del president del Partit Socialdemòcrata, Pere López. Enginyer industrial de formació, Salvadó havia nascut a Andorra la Vella el febrer del 1951 i va ser conseller de Cultura del comú de la capital entre els anys 2003 i 2007 . També va presidir el PS del 2000 al 2004.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.