Així, i segons les dades facilitades per la cap del servei de Política Lingüística, Marta Pujol, enguany s’ha arribat ja a les 35 queixes, en tot just sis mesos i mig. Les mateixes que en tot el 2022. I la previsió és que el ritme es mantingui o, fins i tot, es pugui accelerar a partir de la campanya de sensibilització que s’ha d’engegar a la tardor. “Calculem que podem arribar a les setanta, o més”, ha afirmat.
Per un costat, Pujol entén que hi ha un punt positiu d’aquestes xifres: “Hi ha més consciència dels drets lingüístics i que es pot reclamar”. Per l’altre, s’admet que “ja no és tan bo tenir la sensació que hi ha una tendència a incomplir la llei”.
El servei constata que, si bé és cert que les principals queixes arriben de sectors com el comerç o la restauració, d’altres tampoc n’estan exempts. S’han registrat denúncies a altres tipus d’empresa com ara de manteniment d’ascensors, estètica o, fins i tot, a serveis sanitaris. Aquest darrer punt, s’admet, preocupa perquè “l’administració ha de ser la primera a aplicar la llei”. Pel que fa al motiu, un 45% de les queixes són provocades per deficiències en la publicitat o la retolació. Un altre 30%, per l’atenció al client.
Per ara, el Servei de Política Lingüística admet que no hi ha sancions. El motiu? El fet que “no tenim la voluntat expressa d’arribar a un expedient”. En canvi, es prefereix sensibilitzar, si cal amb diverses vistes. Pujol, però, avisa que “això no vol dir que no arribem a posar multes; la llei ho preveu i si la situació es dilata, es farà”. Tot i això, el mateix director de Política Lingüística, Joan Sans, defensa que “no anar a cop de bastó és més lent, però potser més eficient i els beneficis són més grans”.
Justament, Govern està pendent de rebre en breu els resultats del nou estudi de coneixement i ús del català. El darrer data del 2018. També, s’avança que a partir de les conclusions del Llibre Blanc de la cultura s’han d’impulsar altres accions. “El pla estratègic ara s’ha de transformar en accions”, ha comentat Sans que recorda que també s’està pendent de la creació del Consell Nacional per la Llengua.
“En la promoció de la llengua s’han d’implicar totes les administracions, no només Govern”, argumenta. També entén que "el marc normatiu s'ha d'adaptar a aquesta nova realitat social, que no és pas la de fa vint anys”.
Comentaris (37)