Un dels aspectes més importants és, sens dubte, la pretensió que l’espai de protecció cautelar respecte dels immobles amb valor històric i cultural retorni als cent metres, quan des del 2013 es va situar en només 20 metres i ha permès, segons que ha remarcat la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela, l’enderroc d’edificis a la plaça Major de Sant Julià tocant l’església o la remodelació de Casa Cintet al bell mig d’Andorra la Vella. O que també permetrà la modificació de l’entorn més immediat a l’església de Santa Eulàlia, a Encamp.
Vela ha posat de manifest, com ja havia fet el PS al seu dia, els “dubtes raonables” i “les contradiccions” que va suposar el canvi legal per portar la legislació actualment vigent, que va suposar una “desprotecció del patrimoni” per afavorir “la política urbanística”. La parlamentària ha posat en relleu alguns dels aspectes que inclou la proposició de llei, que ja ha estat anunciada tant a la ministra de Cultura, Sílvia Riva, com a representants d’altres grups parlamentaris i que el PS espera que sigui admesa a tràmit i pugui avaluar-se en comissió legislativa.
Vela ha posat de manifest, com ja havia fet el PS al seu dia, els “dubtes raonables” i “les contradiccions” que va suposar el canvi legal per portar la legislació actualment vigent, que va suposar una “desprotecció del patrimoni” per afavorir “la política urbanística”
Entre altres coses, els canvis que proposen els socialdemòcrates van des de reforçar el paper del consell assessor, perquè per molt que sigui assessor “no té cap sentit tenir un consell” al qual no se li faci cas o, fins i tot, que ni tan sols se’l faci participar en la valoració de segons quins projectes fins a la tipificació al Codi penal del tràfic il·licit de béns mobles, per així alinear-se als estàndards internacionals. Vela ha reconegut que tot i no tenir la certesa absoluta sí tenen el convenciment que alguna trastada hi ha hagut. I que han arribat al país o n’han sortit, peces que haurien d’estar protegides, o que ho estan, i la comercialització de les mateixes hauria de ser delictiva. O això és el que es pretén amb la proposició.
També es proposa a través de la iniciativa legislativa que la dotació pressupostària en matèria de recerca i protecció del patrimoni passi del 0,5 a l’1% de les partides d’inversió, ja siguin directes o a través d’entitats participades per l’administració pública, i que es creï un fons a dotar anualment amb el 0,05% del total dels ingressos pressupostats per tal d’anar fent bossa si mai hi ha l’oportunitat d’adquirir béns que al seu dia van sortir de forma il·legal del Principat. Vela ha recordat en aquest sentit que al seu dia es va haver de contractar un crèdit extraordinari per poder fer front als 4 milions que va costar la recuperació dels frescos de Santa Coloma.
També contempla la proposició de llei socialdemòcrata la creació d’una comissió mixta entre l’administració i l’Església -de fet, aquesta comissió ja la preveu el concordat entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu- per tal de gestionar i tenir una millor cura de tot l’ampli patrimoni, immoble i moble, que té naturalesa religiosa i que és propietat del bisbat d’Urgell. I finalment, i entre altres coses, l’esmentada voluntat de recuperar “el radi dels cent metres cautelars com a entorn de protecció” dels immobles catalogats.
Susanna Vela ha recordat que les limitacions imposades per la llei del 2014 -que va tenir l’oposició del PS i els informes en contra de multituds d’experts- “no ajudaven a complir les funcions que els entorns de protecció tenien previstes” i, a la pràctica, no han facilitat la conservació del patrimoni sinó més aviat tot el contrari. “S’ha pogut construir, a la pràctica, just al costat d’un bé immoble” que hauria de gaudir d’un tracte preferent. Però la preferència, ara, la té la política urbanística i això és el que el PS voldria revertir.
Comentaris (1)