Una prestigiosa cineasta japonesa guanya el ‘premi gros’ dels Ramon Llull 2021

Juntament amb Naomi Kawase, distingida per la promoció del català a nivell internacional, també han estat guardonats el lingüista australià Joseph Lo Bianco per la seva trajectòria i el californià establert a Vic Ronald Puppo per la traducció d’una antologia de Joan Maragall

Els guardonats amb Vicenç Villatoro al centre de la taula.
Els guardonats amb Vicenç Villatoro al centre de la taula. Toni Solanelles

El català parla japonès. O, potser millor, al Japó també s’escolta català. El premi principal, entre cometes, perquè el director en funcions de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, s’ha encarregat de deixar clar que els guardons internacionals Ramon Llull no tenen una supremacia jeràrquica, ha recaigut enguany en la prestigiosa cineasta i escriptora japonesa Naomi Kawase.

Kawase, que no sense dificultats i l’enllaç de diversos vols ha vingut al Principat per rebre la distinció, ha estat guardonada per la promoció internacional a la creació catalana. Juntament amb la cineasta també han estat distingits el lingüista australià Joseph Lo Bianco per la seva trajectòria en defensa de les llengües minoritàries i el californià establert a Vic Ronald Puppo per la traducció d’una antologia de Joan Maragall.

Villatoro: “Els premis són una obertura al món un símbol de la capacitat de generar complicitats en el món. Aquests premis són complicats però per això són molt útils”

El lliurament del guardó es fa l’Auditori Nacional, a Ordino, després que el ‘resultat’ del veredicte del jurat de la vuitena edició dels esmentat premis s’hagi publicitat de manera anticipada a la sala de prema de l’edifici administratiu, en presència física de Kawase i Puppo i telemàtica de Lo Bianco. Villatoro s’ha esmerat en destacar la rellevància de les distincions. I ha remarcat la complexitat de mobilitzar les distincions que s’estenen per tot el món més encara en temps de pandèmia.

Per al director en funcions de la Fundació Ramon Llull, amb seu a Andorra, els premis que duen el mateix nom, i que n’engloben un que ja fa trenta anys que es dóna, el que reconeix la trajectòria en la defensa del català, són “una obertura al món” i un gest de “capacitat de generar complicitats en el món. Aquests premis són complicats però per això són molt útils”, ha reblat Villatoro, que ha assegurat també que el format dels guardons, fa o no fa, s’anirà mantenint.

ELS DISTINGITS

Villatoro ha estat l’encarregat, abans que es fes la cerimònia oficial de lliurament dels premis a Ordino, d’anar introduint cadascun dels guardonats. Del lingüista australià, present telemàticament des de Melbourne, Joseph Lo Bianco, n’ha destacat la defensa de les llengües minoritàries en el marc de la mediació i resolució de conflictes socials. Lo Bianco, que ha agraït el premi, ha lamentat el fet que “el llenguatge s’ha subestimat” i que tot sovint s’imposen les denominades llengües oficials per sobre de les que tenen menys parlants obviant que discriminar una llengua pot generar mals entesos perquè la lingüística “permet la cohesió social entre la gent”.

IMG 4837
La cineasta Naomi Kawase s'ha traslladat fins al Principat. Toni Solanelles

L’estrella dels premis, per dir-ho d’una forma planera, és la japonesa Naomi Kawase, també molt agraïda amb la distinció. En aquest cas rep el premi a la difusió de la creació catalana per haver programat en un certamen cinèfil que lidera al Japó tot de treballs de directores de cinema catalanes. Villatoro ha destacat, “la rellevància” que té per a la producció audiovisual catalana que una cineasta com Kawase s’hagi fixat en creadores catalanes. I la japonesa ha explicat que la seva descoberta va ser casual però que és obvi que té “molta importància donar veu a les dones en el món cinematogràfic”. Ella mateixa és destacada per haver estat una de les primeres dones reconegudes a Cannes.

Finalment, el professor californià de la Universitat de Vic Ronald Puppo ha guanyat el premi de traducció, que distingeix un treball concret en un any concret, per la traducció de textos de Jan Maragall publicats a l’antologia poètica ‘One day f Life is Life’. Puppo té una voluminosa obra de traducció del català a l’anglès, sobretot de Jacint Verdaguer, sobre el qual, com a bon vigatà d’adopció, n’és gairebé expert. Puppo ha explicat com va descobrir Maragall, amb un llenguatge molt més proper al poble, en contraposició amb el lirisme del sacerdot escriptor. I s’ha mostrat “honorat” d’haver estat guardonat: “Som molts els que fem feina però no tants els que tenim la sort de ser premiats.”

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.