El reglament que regula l’ús de llengua pròpia i oficial a l’administració i a l’administració de Justícia també fixa que aquelles entitats, i aquí s’inclouen clubs i federacions esportives i també els competidors individuals, que rebin subvencions o patrocines públics, hauran de fer l’esforç i fer servir el català en les seves declaracions, especialment quan aquestes es facin a dins del país. I això també afectaria, per exemple, els equips professionals.
Bonell ha defensat que la mesura, que també emana de la nova llei de la llengua pròpia i oficial, té una finalitat “integradora” d’aquells esportistes que arriben a Andorra. “Han de mirar d’aprendre el català”, ha afirmat, tot i que després ha posat matisacions. En aquest sentit, ha volgut reconèixer que la majoria de clubs i federacions, i entre ells l’FC Andorra i el MoraBanc, “ja treballen amb acadèmies, amb el ministeri i fan classes”, però també ha apuntat que “hem de donar el temps que necessitin”.
I aquí és on, sempre sota l’argument d’aplicar “el sentit comú”, ha apuntat que hi ha casos d’esportistes l’estada dels quals al Principat és relativament curta. I, per tant, sembla complicat que, en aquest temps, puguin aprendre prou català per fer compareixences públiques on diguin alguna cosa més que “bon dia”.
En aquest punt, la ministra posa el focus més aviat en les federacions i clubs. “Han de fer el necessari perquè els seus jugadors coneguin la nostra llengua però també els hem de donar el temps que calgui”, ha indicat. A la vegada, també ha recordat que, si bé el reglament no preveu directament sancions, sí que apunta que el compliment d’aquesta obligació serà un dels elements que es tindran en compte a l’hora de definir futures subvencions.
Comentaris (6)