Cultura

Gili considera “exagerat” pensar que la polèmica censura pugui comprometre el seu futur polític

Cinc dies després del rebombori, la cònsol major d’Escaldes-Engordany fa valdre el suport rebut: “Hi ha una part molt gran de la població que pensa el mateix que jo; ho sé perquè m’ho estan dient, estic rebent ‘whatsapps’”

27/05/2025 (18:51 CET)

Gili amb una part de l’equip comunal. Gerard E. Mur

La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, considera que és “exagerat” pensar que la polèmica de l’Espai Caldes –la seva decisió de retirar una obra que incloïa una caricatura de Mahoma– pugui comprometre el seu futur polític: “Em semblaria molt exagerat que una qüestió com aquesta –treure un quadre preocupats per la seguretat nacional– posi en risc el futur polític d’algú. De fet, crec que no hauria de ser així”. Gili ha assistit aquesta tarda a la inauguració d’una renovada plaça de l’Església que suma un espai verd, un mural de la il·lustradora catalana Pilarín Bayés i un pàrquing de cent places. Ben aviat, també disposarà d’un bar.

“No n’he tingut absolutament mai cap, d’ambició política. Sempre he estat aquí per treballar pel meu poble, per la meva gent. I perquè se m’ha demanat en tots els moments. I és veritat que m’agrada la tasca; m’arremango, crec en les causes. Quan vaig arribar al comú, creia que podia fer coses per aquesta parròquia”, ha afegit la cònsol, que ha volgut fer valdre el suport rebut aquests últims dies: “Hi ha una part molt gran de la població que pensa el mateix que jo. Ho sé perquè m’ho estan dient, estic rebent ‘whatsapps’”.

Sobre la controvertida decisió de censurar la portada de ‘Charlie Hebdo’ que va provocar la cancel·lació de l’exposició de l’Espai Caldes, Gili ha reiterat que continua pensant “el mateix”. “Ho tornaria a fer. Tornaria a despenjar el quadre. El que segurament no faria és pensar que el món periodístic entendria això. En cap cas, vaig obligar a fer res. No soc ningú per obligar a fer res. Vaig mantenir converses amb els mitjans perquè creia que en aquell moment el millor per al país era no parlar-ne. Jo no vaig censurar ningú. Només vaig donar una opinió. De la mateixa manera que els periodistes em truquen, vull que pensar que jo també puc fer el mateix”.

La cònsol, a més, ha tornat a rememorar l’actitud mantinguda durant el vespre tens de dijous: “Em vaig disculpar vint vegades, potser, aquell mateix dia. Em sabia molt greu el que havia passat. Em sabia greu per tothom. Per la meva gent política i tècnica, que van treballar en aquest projecte. Pel comissari, per la directora del museu, pel senyor [Tatxo] Benet, propietari de les obres... Em vaig excusar molt. Si no hagués sabut abans, no hauria passat això”.

Finalment, Gili, abans de sumar-se al refrigeri inaugural de la reforma de la plaça, ha remarcat el seu convenciment en els moviments donats: “Quan es pren una decisió, s’ha d’anar fins al final. Vaig pensar, segurament des del meu desconeixement del món de l’art, que es podia conservar l’exposició sense aquest quadre. D’una manera molt innocent, pensava que es podia vestir d’alguna manera. Parlant, però, amb el senyor Benet vaig veure que no era així i ho vaig entendre. Vam acabar, doncs, en una dicotomia: o tot o res”. Cap pas enrere, doncs, per mirar de tornar a acollir la mostra: “No cal assumir cap risc quan parlem de terrorisme. El meu cor em va dir que s’havia de fer això. Enfront de la dicotomia, em vaig posicionar. Ara no s’entendria que canviés de posició”.