Casamajor ha pogut documentar els gravats i comprovar que es tracta de la representació de dues cares, que defineix com a “dues cares grotesques”. Una d’elles és barbuda, té grans celles i porta grans banyes, possiblement dibuixa la imatge d’un diable o ésser fantàstic, i l’altra cara és de faccions més neutres. D’aquesta nova troballa l’especialista tenia referències orals que li havia tramés Pere Canturri, si bé ell parlava d’un conjunt de gravats de forma circular i en forma de ferradura repicats sobre una gran roca.
Aquest conjunt té paral·lelismes gràfics, simbòlics i tècnics amb el conjunt de gravat de la Terra de la Mola, bé d’interès cultural, on també s’hi van representar dues cares de característiques similars. Les cares es troben força erosionades però es distingeixen amb claredat. Per la seva tipologia i la relació amb els gravats de la Terra de la Mola, l’investigador apunta la hipòtesi que podrien ser representacions dels segles XVIII i XIX, tot i que caldrà fer estudis per aprofundir més sobre aquesta qüestió. La localització i documentació d’aquest conjunt de gravats permetrà inventariar-ho i protegir-ho, així com continuar aprofundir en el coneixement i interpretació d’aquest llegat patrimonial.
Comentaris