Segons ha explicat la consellera general Sílvia Riva a Altaveu, aquesta inquietud se’ls ha fet arribar i, per això, preveuen introduir el canvi del text durant el treball en comissió. És una de les set esmenes que han presentat al projecte de Llei de la llengua pròpia i oficial, ara a tràmit parlamentari. “Si es demostra que hi ha una voluntat dolosa del treballador, se li podrà repercutir la sanció”, ha apuntat. En aquest sentit, cal recordar que una de les obligacions que estableix és que, en l’atenció al públic, els empleats hagin de parlar inicialment al client en català sempre.
Ara bé, el redactat també deixarà clar que “l’empresari haurà de demostrar que ha posat tot de la seva part perquè el personal conegui l’idioma”, ja sigui facilitant l’assistència a cursos o, fins i tot, impulsant-ne de propis. Per tant, s’entén que, malgrat el canvi, es continua mantenint “la seva responsabilitat” en la cura de l’ús del català.
Un altre dels canvis fa referència a la denominació dels noms comercials. S’accepta que, en cas de ser una franquícia, el nom original es respecti, però això no pot implicar que en la retolació tot hagi d’estar en un altre idioma. Al contrari, en allò que defineix l’establiment caldrà fer servir el català. Per posar un exemple, es pot respectar una marca com ara ‘Burguer King’, però si es posa que és un restaurant, haurà de ser amb la denominació en la llengua oficial i no en un altre, com ara el castellà.
El que Demòcrates no esmena és el fet que l’obligació d’acreditar un coneixement mínim de l’idioma per renovar el permís de sojorn i treball es limiti, per ara, a aquesta mena d’autoritzacions. Per tant, seguirà sense afectar les que es donen per residència passiva o per esportistes d’alt nivell. Riva apunta que “no es va més enllà perquè van quedar clars, en l’exposició de la ministra, els condicionants tècnics que hi ha per no poder fer-ho; de moment, ja es fa un pas”.
Comentaris (15)