La reforma del castell de Sant Vicenç i el jaciment medieval de la Margineda, han tornat a posar d'actualitat la balma que forma part de la parròquia de Sant Julià de Lòria. Ben aviat es duran a terme des de Patrimoni Cultural,diverses accions per contribuir a la seva difusió i posar en valor aquestes restes. La principal serà l'actualització de la senyalització.
Els primers pobladors de la Balma de la Margineda pertanyen a la cultura aziliana, que es va estendre entre el Cantàbric i els Alps fa entre 14.000 i 12.000 anys. Eren caçadors recol·lectors que feien servir eines de riolita, i utilitzaven uns llarguíssims arpons per pescar. Els grups que ocupaven l'abric devien estar formats per una vintena de pobladors que hi plantaven a la primavera i l’estiu el campament base i l’abandonaven a l’hivern. Aquests grups humans utilitzaven l'abric rocós de la Margineda com a base des d'on feien expedicions de curta durada a zones pròximes en busca d'aliments. Caçaven cabres salvatges i isards i pescaven truites.
La teoria és que aquests pobladors venien de la conca de l'Ebre tot i que alguns estudiosos creuen que podien venir de més lluny. També han pogut seguir la traça d'aquesta cultura gràcies a la litologia emprada als seus utensilis. La litologia, és la part de la geologia que s'ocupa de l'estudi de l'estructura, les propietats i l'origen de les roques. La preferida d'aquesta cultura eren les riolites, que es troben de forma abundant entre Martinet i Ansovell, al Baridà i també a Gréixer (Berguedà). La riolita és una roca ígnia volcànica que es produeix per la violenta sortida a l'exterior de terra de magma.
El jaciment va ser descobert el 1959 per Pere Canturri i excavat entre el 1979 i el 1991. Es van trobar en els 12 estrats a profunditat creixent, un total de 31.400 artefactes, dels quals 1.776 eren eines. També van aparèixer restes d’espines de truita. Es va trobar un arpó, un còdol gravat, un micròlit triangular, diferents eines de pedra per caçar i d’altres per treballar les pells de les cabres o un gratador denticular. A uns 200 metres de la balma hi ha la Canya dels Pujols, una cova que s'utilitzava per guardar els ramats de cabres o ovelles i que aquest any ha estat objecte d'un acte vandàlic.
Comentaris