La conversa entre els programadors del festival Ull Nu (Marc Camardons i Hector Mas), el rector de la Universitat d’Andorra i exministre d’Afers Exteriors, Juli Minoves, i el productor, investigador i guionista Pedro Lopes ha girat entorn de la marca d’identitat que representen les produccions de televisió i cinema elaborades en llengües minoritàries com el català i el portuguès, el poder que tenen els productes audiovisuals per construir la memòria social, justament perquè són, també, una expressió política.
Minoves, que ha recordat que ell mateix va signar les relacions diplomàtiques amb Portugal el 1994, ha volgut assenyalar les “certes similituds” que tenen el portuguès i el català en l’àmbit acadèmic, on l’anglès és la llengua dominant. Un domini que, fins i tot, pateix el francès, un idioma amb eines que no tenen el portuguès o el català. Minoves ha manifestat la importància de “potenciar la recerca” en llengües locals.
Creadors audiovisuals mantenen que crear en català o portuguès és una forma de visibilitzar la llengua, de mostrar-la, de fer-la existir, “que no quedi en una posició de segona classe”
Pel que fa a l’audiovisual, ha dit que crear en català o portuguès és una forma de visibilitzar la llengua, de mostrar-la, de fer-la existir, “que no quedi en una posició de segona classe”. “La llengua no només és una manera d’expressar-se. És un vehicle cultural”, ha afegit, per tancar: “El valor de l’audiovisual no només és comercial, també és cultural, de promoció de la diversitat. I l’estat, en això, té un rol molt important”.
Camardons ha volgut fer valdre el marc trilingüe del festival Ull Nu, que projecta treballs creats en català, castellà o francès. Una “amalgama” que ha presentat com a natural i fluida. Una amalgama que “enriqueix molt el projecte”. Per a Camardons, cal entendre la llengua com una part nuclear de la identitat de cada projecte cultural i veure-hi, també, “la lluita que representa utilitzar-la”. Per tant: “Dirigir i escriure en una llengua minoritària és un acte polític”. Mas ha recordat que “com més local és un producte, més universalitat conté”. I quant a l’Ull Nu, ha apuntat que “hi ha qualitat suficient” (d’obres audiovisuals) en les tres llengües permeses al festival. No cal, doncs, abraçar l’anglès per trobar or.
Lopes ha admès que el portuguès “no viatja amb tanta facilitat”, que també topa amb murs. Per exemple: “Al Brasil, les pel·lícules portugueses han de ser doblades, cosa que no passa quan un producte brasiler és projectat a Portugal. És molt difícil, al Brasil, passar obres portugueses”.
Segons Lopes, quan exerceix de productor, veu potencial en les històries locals (vehiculades en la llengua local). Hi ha hagut, assegura, un canvi de rumb, de pensament, els darrers anys: “Avui, fer continguts internacionals és fer continguts locals”. Sobre l’atractiu de saltar a altres llengües més parlades, diu: “Els americans ja ho fan tot molt bé en anglès.”. “Cal explicar les nostres històries. Històries importants, significatives, per les nostres comunitats. Si la capacitat de comunicació és bona, l’obra viatjarà”, ha conclòs abans de donar una clau: “La llengua també és història; les paraules tenen un pes”.
Comentaris