El llibre es va elaborar a través d’un seguit d’entrevistes fetes entre els anys 2014 i 2015 que recollien les experiències dels padrins de la parròquia. Aquesta selecció de costums i curiositats es va realitzar amb l’objectiu de deixar un llegat pels més menuts de Canillo. “Com jugaven els seus avis i besavis, com passaven les llargues tardes d’hivern a les cases sense televisió ni telèfons, ni cotxes ni autobusos”, explica Boltà al preàmbul del llibre.
Aquest seguit de memòries, anècdotes, paraules, tradicions, creences, és en definitiva, una visió completa de com era la vida a Canillo abans. I el llibre està dividit en diferents apartats per acostar-se més fàcilment als diversos àmbits de la vida quotidiana dels pobles de Canillo.
“La història relatada és autèntica, és viscuda pels seus protagonistes, estimada, de vegades potser patida, però que no deixa cap dubte sobre el profund sentiment de pertinença a un lloc que, amb orgull, mostren els seus protagonistes: els padrins i les padrines”, assenyala l’autora. “És una història que no trobes als llibres d’història”, afegeix. El document, escrit i il·lustrat per l’escriptora, ha estat editat pel comú, en un procés que s’ha anat dilatant en el temps i que s’ha allargat encara més pels efectes de la pandèmia.
Comentaris (1)