Així ho ha apuntat a Altaveu la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell. En pocs dies, el que ara és tot just un esborrany ha de ser aprovat pel Govern per, posteriorment, enviar el projecte legislatiu al Consell General. Un text que, fins i tot abans de fer-se públic, ha generat molt de rebombori. Sobretot pel fet que es vol ser més exigent amb el coneixement del català, especialment per garantir el seu ús en l’atenció al públic.
Entre els que han dit la seva hi ha molts ‘youtuber’. Alguns com el Rubius, s’han mostrat oberts a aprendre català. Altres, han estat força crítics demostrant que no tenen gens d’interès en la llengua oficial del país on s’han instal·lat per aprofitar el millor règim fiscal. Fins i tot, hi ha qui ha titllat Andorra de “dictadura”.
En tot cas, i segons Bonell ha transmès a Altaveu, l’obligatorietat del català no anirà tan enllà. De fet, l’actual esborrany preveu, tal com s’ha dit, reclamar un nivell mínim no pas des del primer moment sinó únicament en el moment que es demani la primera renovació de les autoritzacions de residència i treball. Són aquelles que s’han d’obtenir per instal·lar-se al Principat com a assalariat.
És a dir, no es reclamarà el nivell mínim des del primer moment. Al contrari, hi haurà un any de marge -el temps de durada del permís inicial- per començar a dominar l’idioma oficial. El coneixement s’haurà de demostrar quan aquesta es vulgui prolongar.
Però aquí està la clau. L’obligatorietat no s’ampliarà a altres tipus d’autoritzacions. Així, no afectaria els residents passius o les que s’atorguen per interès esportiu o cultural. D’aquesta forma, esportistes d’elit que tenen fixada la residència al país no es veurien sotmesos a aquesta exigència ni tampoc els ‘youtubers’, que s’acaben instal·lant en la majoria de casos seguint altres fórmules.
Un altre aspecte que també ha volgut deixar clar la ministra és que obtenir aquest nivell no serà pas una tasca excessivament complicada. Primer, perquè es posaran els recursos necessaris per poder facilitar-ho. I, segon, perquè la prova serà senzilla. S’haurà d’acabar de fixar en un reglament que es farà un cop la llei sigui aprovada al Consell General, però la idea seria que tot just s’hagi de demostrar la capacitat de participar en una conversa en català, sempre que no es pugui acreditar amb algun títol o document oficial. En tot cas, serien els responsables del servei de Política Lingüística els encarregats de fer aquests controls.
Comentaris (86)