Segons les dades fetes públiques per l’Associació Espanyola de Bancs (AEB), el resultat total global de l’exercici 2018 de Banco Alcalá va deixar un saldo negatiu de poc més d’un milió d’euros. En concret, d’un milió nou mil euros. Des que l’entitat espanyola tradicionalment liderada per la família Argüelles va ser adquirida per Crèdit Andorra en la seva majoria, els beneficis havien caigut notablement, però fins el 2017 havia obtingut guanys.
De fet, el 2017 va acabar amb un benefici de 207.000 euros que suposava més que duplicar els guanys de l’any precedent, en què es va quedar en 87.000 euros. La tendència, però, no s’ha pogut mantenir aquest darrer exercici tancat i per primer cop, l’entitat comandada per Crèdit Andorrà entra en pèrdues, la mateixa situació que ja fa anys que experimenta Andbank a Espanya, que opera, s’ha dit, com a filial d’Andbank Luxemburg i no pas com a filial directa de la matriu andorrana.
Banco Alcalá va tancar el 2018 amb un resultat global negatiu superior al milió d'euros mentre que Andbank, que opera a Espanya a través de la fitxa de Luxemburg, va tenir una pèrdua de 3,7 milions
En el cas d’Andbank, la pèrdua és molt major que Banco Alcalá, fins a situar-se el resultat total de l’exercici 2018 en més de 3,7 milions d’euros. Tot i amb això, el resultat és molt millor que els dos anys precedents. El 2016 l’entitat havia perdut més de 6,2 milions i el 2017 els números vermells es van enfilar una mica més fins a superar els 7 milions d’euros.
Andbank i Crèdit Andorrà són les dues entitats andorranes implantades a Espanya -el cas BancSabadell seria a la inversa- i a banda de ser els dos bancs més importants del país són, també, els que estan veient recular els seus resultats a Andorra d’una manera més notable. Tot l’afer del ‘cas BPA’ i derivades que hi van associades com el ‘cas Pujol’ no han ajudat gaire a la reputació de la banca andorrana a l’Estat espanyol.
Més encara: històricament, la banca andorrana el que ha fet ha estat recollir el diner negre generat en els països de l'entorn (sobretot a Espanya) i n’ha estat receptor, sense mostrar-se massa agressiu, ja que aquests diners no tenien moltes opcions d'on anar. Això, segons els experts, explicaria el creixement dels recursos fins a l'any 2007. La crisi, que va afectar al sector immobiliari, el sector d'activitat que genera més diner negre, i la sortida de la llista de paradisos fiscals, amb el que això ha suposat a nivell d’intercanvi de dades, ha fet la resta.
Comentaris