És la primera resolució d’aquestes característiques que es dicta amb una entitat comercialitzadora andorrana pel mig. La sentència, evidentment, encara es pot recórrer, però el canvi de tendència dels tribunals en la major part d’Europa, i en aquest cas Espanya no n’és cap excepció, està condemnant tot sovint les entitats bancàries considerant que actuaven o han actuat amb un abús excessiu. Encara que la normativa i la jurisprudència andorranes són més proteccionistes amb els bancs que en altres jurisdiccions, el criteri jurisprudencial també es va important.
Hi ha com a mínim una quarantena de residents al Principat o, com a mínim, de clients d’entitats del país que van adquirir al seu dia accions de Banco Popular que vehiculats pel despatx Solé-Martínez i amb el suport legal d’un equip jurídic espanyol han interposat demandes per poder recuperar ja sia els danys i perjudicis, ja sia el lucre cessant si van malvendre’s les participacions accionarials en base a unes xifres que han resultat que eren falsejades.
Un jutjat de Balaguer ha resolt que és nul·la una compra-venda feta per un dipositant català que via Andorra havia adquirit una participació del Popular
En el primer cas sentenciat en primera instància, es va acudir al jutjat balaguerí atès que el dipositant en l’entitat bancària era resident en un municipi d’aquell partit judicial. Les accions es fan totes a l’Estat espanyol en tenir allí el seu domicili social el banc que expedia els títols, malgrat que en aquest cas els va comercialitzar una entitat del país.
Com en molts d’altres casos, el jutge de Balaguer arriba a la conclusió que l’operació de compra-venda s’ha d’anul·lar perquè hi va haver un consentiment viciat. És a dir, el client, en el moment de formalitzar la compra, no tenia tota la informació necessària, bàsica i suficientment entenedora per comprendre el risc que podia suposar la compra de les accions del Popular. En aquest cas, el de l’ampliació de capital, el raonament és encara més senzill atès que aquella ampliació es va justificar, segons s’ha sabut després, a través d’un falsejament de comptes descobert amb exactitud quan l’entitat va fer fallida.
És a partir d’aquella data, és a dir, del 7 de juny de l’any passat, que comença a comptar el rellotge de tres anys de marge que hi ha a Espanya per entaular una acció judicial d’aquestes característiques. I, en principi, tant es pot reclamar allò que es va perdre com allò que s’hauria pogut guanyar i la informació parcial o deficient no ho va permetre. L’argumentació en aquest segon cas, però, és lleugerament més difícil que reeixeixi que en el cas dels danys i perjudicis purs i durs.
Comentaris