Desenes de clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) estudien impugnar la resolució de l’entitat per la qual es passen actius al banc pont i, entre altres coses, suposa la confirmació de la ‘mort’ de les accions preferents de l’entitat. Segons les fonts consultades, són els preferentistes els qui més clar tenen impugnar la decisió de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) com a pas previ a d’altres possibles actuacions judicials.
Diverses fonts jurídiques han assegurat que un cop es formalitzi l’adjudicació i, especialment, quan es posi en marxa Vall Banc i es comenci a saber quins clients han quedat travats a BPA, les accions legals s’incrementaran. La conflictivitat judicial tindrà un fort impacte. I la situació s’enrarirà encara més. De fet, hores d’ara la Batllia ja comença a estar col·lapsada de plets de diversa naturalesa (penals, administratius, de caràcter civil-mercantil) arran del ‘cas BPA’.
Els afectats per la pèrdua de les preferents són ara mateix els més indignats, segons algunes fonts. Lamenten, les fonts coneixedores de casos de clients amb accions preferencials de l’entitat, que l’administració hagi tirat pel dret sense buscar opcions menys costoses per les persones que al seu dia van decidir apostar per un producte de risc. No obstant això, en alguns casos, segons les fonts, serien els responsables judicials mateix els que convidarien a actuar contra BPA per un presumpte engany, ja que, suposadament, no s’hauria informat degudament de les característiques del producte.
Un altre dubte entre els clients, segons que ha pogut constatar l’Altaveu, és fins on s’aguanta jurídicament la nova limitació dinerària que imposarà Vall Banc. L’entitat, per evitar problemes de liquiditat, facilitarà un 20% del capital de cada client només posar-se en marxa i fins a un màxim de 25.000 euros. La resta de diners de cada client es dividirà proporcionalment en sis parts i s’emetran sis certificats de dipòsit que es podran fer efectius a final de cadascun dels mesos, amb la qual cosa, qui ho vulgui entre els mesos de novembre i desembre podrien haver retirat tot el dipositat a BPA i transmès després a Vall Banc.
No obstant això, algunes fonts s’han qüestionat sobre què passarà amb els valors que no es vulguin desinvertir. Si realment Vall Banc té línies de corresponsals, res no hauria d’impedir perquè un client que tingui tots els seus dipòsits invertits en valors pugui ordenar el traspàs de tots aquells títols a una altra entitat bancària. Les fonts consultades han assegurat que si una operació d’aquestes característiques també es limita es podria considerar una apropiació indeguda i, en conseqüència, alguns dels afectats es podrien plantejar una acció penal contra Vall Banc i els seus responsables.
D’altra banda, la prudència també és evident entre els treballadors de BPA. Malgrat que el final de la situació actual ha alleujat en determinats sentits, hi continua havent molts dubtes. De fet, els empleats són molt cautelosos abans de referir-se a les darreres decisions adoptades per l’AREB i, en aquest sentit, el que volen és saber quin és el pla de negoci de JC Flowers, el fons voltor adjudicatari del banc pont.
Diferents fonts han assegurat que coincidint amb la posada en marxa de Vall Banc, un equip del fons d’origen americà de la delegació a Europa, establerta a Londres, es traslladarà al Principat per negociar els serrells encara pendents per resoldre de l’afer. En àmbits financers espanyols, encara no s’entén que s’hagi triat JC Flowers com una entitat capaç de reflotar el banc pont. En aquest sentit, han recordat que es tracta d’una entitat que no ha passat la immensa majoria dels filtres dels bancs amb problemes a Espanya. I que el propi fons té enormes dificultats de capital. Clar que també es considera que Vall Banc pot ser, per a un fons d’aquestes característiques (carronyer) tota una ganga.
Comentaris