L’escrit tindria com a punt de partida el discurs de Cap d’Any del cap de Govern, Toni Martí, i els seus autors demanen que “ens agradaria que en els pròxims tres mesos, és a dir abans de les eleccions, se’ns aclarissin alguns dubtes que tenim sobre la política de DA”. Tres mesos, diuen, per “rentar la cara del vostre partit que també volem que sigui el nostre, eradicant les males pràctiques d’aquells que, de forma sistemàtica, es dediquen impunement a intervenir en assumptes que no són de la seva competència”.
Els promotors del document es defineixen com “generalment simpatitzants de Demòcrates per Andorra que compartim els seus objectius, petits i mitjans empresaris que, des de la crisi econòmica del 2008 no fem més que patir les conseqüències de les males pràctiques de la banca que ens tracta com si fóssim nosaltres els responsables i no ells dels mals que afecten el nostre país”. I és així com qüestionen que el sector bancari, d’una manera o altra, tingui tanta incidència en el món polític i judicial.
“Els pobles poden ser humils i dòcils amb els seus governants, i fins i tot generosos. Però això no vol dir que siguin ‘tontos’"
Lamenten que el president del Consell Superior de la Justícia, el ministre de Finances, el d’Economia i el de Turisme hagin tingut vincles amb bancs. I també que el candidat a cap de Govern i titular d’Afers Socials, Justícia i Interior sigui exbatlle i hagués tingut vincles amb accionistes de BPA. “Massa presència bancària a la cúpula de DA”, resa l’escrit, de dues pàgines. “Tampoc no entenem que la major part dels batlles actuals hagin de procedir de la banca, cosa que propicia una deterioració de la imatge de la Justícia en el sentit que aquesta deixa de ser independent per convertir-se espontàniament en la veu dels seus amos”.
En aquest sentit, descriuen com a “tràfic d’influències” el fet que sempre siguin “els mateixos” els qui guanyen els plets. “Sempre beneficia als més poderosos, en aquest cas els bancs, en detriment dels interessos legítims dels usuaris dels seus serveis”. És aquesta la raó, pregona l’escrit, per la qual “aquests últims anys no surt gairebé mai de la Justícia cap sentència que afavoreixi la part més feble, sinó tot el contrari”.
Habitatges i Unió Europea
Després de lamentar una part de la gestió del ‘cas BPA’, en l’escrit també es critica que en relació amb la problemàtica de l’accés a l’habitatge, “el ministre de benestar social (sic) i justícia el pretén solucionar escudant-se també amb la banca i deixant que sigui ella qui prengui la iniciativa”. I deixa clar que “nosaltres no hi estem d’acord pel que representa de submissió a la seva voluntat i perquè els bancs no han estat creats per això”.
Fan un toc d’atenció a Espot quan adverteixen que “si aquest senyor vol guanyar les eleccions, que vagi al gra i que busqui solucions efectives i no demagògiques i es deixi d’hipocresies que no serveixen per res”. Finalment, tracten la qüestió de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) per lamentar que “l’actual govern no hagi facilitat mai la més mínima informació a la ciutadania, contràriament al que passa amb la banca. Penseu una cosa: els pobles poden ser humils i dòcils amb els seus governants, i fins i tot generosos. Però això no vol dir que siguin ‘tontos’”.
Comentaris (2)