Cinca haurà de declarar al Tribunal de Corts com a inculpat per un delicte d'apropiació indeguda i blanqueig en el 'cas Orfund'

El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, haurà de declarar davant del Tribunal de Corts, probablement durant el mes que ve, en qualitat d'inculpat i en relació al seu pas per la direcció executiva de la controvertida fonedora d'or Orfund. La declaració s'emmarca en les tasques d'investigació de l'esmentat òrgan judicial en relació a un presumpte delicte d'administració deslleial en concurs real -és a dir, lligat, complementat- amb un presumpte delicte d'apropiació indeguda i un suposat delicte major de blanqueig de capitals.

La citació per a la declaració es desprèn del fet que el Tribunal de Corts ha admès a tràmit la querella presentada per l’expresident de la fonedora Orfund, Joan Samarra, contra el titular de Finances. La querella, que també va contra l’empresari espanyol Manuel Terrén, que al seu dia, juntament amb Cinca, eren els principals executius de la firma establerta a Ordino. L’admissió a tràmit, segons fonts jurídiques, es va acordar dijous de la setmana passada i s’ha notificat a les parts concernides aquest dilluns. La magistrada Conxa Barón, en qualitat de ponent, és la qui firma l’aute d’admissió. El document, breu, explica que davant la possibilitat que s’hagin pogut cometre els delictes descrits per Samarra en la seva querella cal procedir a fer unes diligències prèvies d’investigació. Així, encausa tant Cinca com Terrén, que en dates properes hauran de ser citats pel Tribunal de Corts per poder-los prendre declaració. Abans es prendrà declaració, segurament durant la setmana que ve, al propi Samarra.

És el Tribunal de Corts qui ha assumit el cas i no pas la Batllia per la condició d’aforat de l’avui ministre, que al seu dia va assegurar que si mai s’admetia a tràmit una acció legal d’aquest tipus s’hauria de plantejar la seva continuïtat en el gabinet ministerial. La querella deriva de quan Cinca va ser el director general del conglomerat empresarial Orfund. Samarra denuncia, entre altres coses, que van desaparèixer un seguit de lingots d’or provinents d’Àfrica. També s’haurien dut a terme tot un seguit d’operacions amb els denominats ‘senyors de la guerra’ de Libèria. Sense anar més lluny, una de les persones íntimament lligades a Orfund amb contactes tant amb Cinca com amb Terrén era Sekou Fofana, que durant molts anys va ser un dels braços drets de l’expresident liberià condemnat per crims contra la humanitat Charles Taylor.

El 'cas Orfund', que arran de la fallida de l'empresa encara cuejava colateralment pels tribunals andorrans però mai des de la via penal, va tornar a posar-se sobre la taula després que arran de l'escàndol mundial dels Papers de Panamà el propi Cinca anunciés que hi apareixia ja que havia estat el tenedor d'una societat panamenya. Aquella societat entroncava directament amb la relació professional que l'ara ministre havia tingut abans d'entrar a Crèdit Andorrà i molt abans, encara, d'esdevenir ministre. Això sí, just després d'haver estat secretari general de Govern i d'haver estat en una primera etapa conseller general. Samarra va assegurar al seu dia no estar al cas de l'existència de la societat domiciliada a Panamà i va sospitar que potser els diners obtinguts amb els lingots d'or desapareguts podrien haver anat a parar al país centreamericà.

Tot plegat és el que s'haurà d'acabar aclarint. El Tribunal de Corts pot aprofundir en la investigació i acabar processant aquelles persones que cregui convenient si veu que efectivament hi va haver la comissió dels delictes enunciats en la querella i aquests encara són perseguibles -les tesis jurisprudencials actuals parteixen de la base que el blanqueig de diners perdura en el temps- o si, per contra, no hi ha res de naturalesa delictiva o si eventualment hi hagués estat ja no es pot atacar i acaba arxivant les diligències que ara obre.

Andorra i els Papers de Panamà a la BCNegre 2017

L'Institut de Cultura de Barcelona organitza en el marc de la BCNegra 2017 una xerrada, aquest divendres, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a la Rambla, sota el títol "Els Papers de Panamà i la connexió andorrana". El moderador de l'acte és el director de la revista Alternativas Económicas, Andreu Missé. I està previst que hi participin Joaquín Castelló, periodista, cap d´investigació de la cadena de televisió La Sexta; Cristóbal Martell, advocat especialitzat en delictes financers i un dels homes forts en la defensa de la família Pujol; i Carles Quílez, periodista, escriptor, autor del llibre sobre Jordi Cinca i el seu pas per Orfund i exdirector d´anàlisi de l´Oficina Antifrau de Catalunya. La presentació de l'acte es fa sota la següent referència: "Els qui segueixen de prop els camins de la corrupció i l´evasió fiscal ja fa temps que tenien notícies, ni que fos fragmentades, de les realitats que amaguen els anomenats Papers de Panamà, un seguit de documents que han mostrat que fins i tot moltes primeres espases de la política i la vida social dels països més diversos utilitzaven mecanismes foscos per amagar les seves possessions. Però els paradisos fiscals no són realitats exòtiques i llunyanes, sinó que de vegades els diners que escapen al control tributari són molt a la vora, a un parell d´hores amb cotxe..." I a partir d'aquí es lliguen els Papers de Panamà amb Andorra.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.