Cinca defuig dimitir: "L'admissió de la querella no aporta cap element nou"

Cinca defuig dimitir: \"L\'admissió de la querella no aporta cap element nou\"
Cinca defuig dimitir: \"L\'admissió de la querella no aporta cap element nou\"

El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, després de fer un intent tècnic d’explicar el que suposa l’admissió a tràmit d’una querella en un sistema “garantista” com l’andorrà i que “protegeix el querellant”, ha assegurat que “no hi ha cap element nou” perquè el fet que el Tribunal de Corts hagi acceptat l’acció legal plantejada per l’expresident d’Orfund, Joan Samarra, és poc menys que un formalisme. Cinca ha afirmat que “si el jutge pren la decisió de passar a l’estadi del processament serà absolutament diferent” i que en aquest cas, “ja no jo, si no qualsevol”, probablement plegaria. “Jo és el que faria”, ha dit.

El titular ministerial ha afirmat que el fet que s’hagi admès la querella a tràmit -per apropiació indeguda en concurs real amb administració deslleial i per blanqueig de capitals- li donarà l’oportunitat de poder exposar la seva versió als tribunals. “Estic gustós i content d’anar-me a plegar”, ha arribat a manifestar Jordi Cinca, que ha defensat una vegada més que les acusacions que es formulen en la querella generen, a parer seu, “una situació que em sembla absurda i sense fonament”. “Tinc el convenciment que tot (allò de què se l’acusa) és fals”. La magistrada encarregada del cas haurà de prendre la decisió “d’arxivar, que tinc el convenciment que és el que passarà; o de processar, que tinc el convenciment que no passarà”.

Cinca ha afirmat que si una persona hagués de dimitir d’un càrrec pel fet que se’l cridi a declarar com a inculpat -ningú no ha recordat el ministre ni ell n’ha fet cap referència al fet que l’anterior direcció de la policia va ser destituïda, justament, perquè en el cas de Joan Ramon Peralba i Pere Gispert se’ls havia encausat en un afer d’escoltes telefòniques al despatx central de la policia- això seria “d’una feblesa absoluta”. Més encara, deixaria en una posició vulnerable “institucions, càrrecs públics i fins i tot tota la ciutadania” i faria “un flac favor a la democràcia”.

Quan al ministre se li ha recordat que al seu dia va dir que es plantejaria plegar si els fets que se li imputen taquessin la imatge del país, Cinca ha fet una reinterpretació de les seves paraules per tornar a situar en “l’estadi del processament” la frontera entre el que malmet la imatge del país i el que no el malmet. Perquè, ha dit el responsable de les Finances estatals, no pot ser que la tria entre malmetre o no la imatge d’Andorra quedi en mans d’una decisió “arbitrària d’una persona”, en relació al fet que Samarra hagi decidit ara, vint anys després de la comissió dels fets, actuar contra qui ha finals de la dècada del 1990 era el director general del conglomerat empresarial Orfund.

Cinca ha anat donant tombs al fet que no hi ha res de nou a valorar, que pensa el mateix que el dia que va transcendir que s’havia interposat la querella i que el “sorprèn aquesta insistència” de l’oposició per demanar-li la dimissió “però és reiterativa”. Alhora, ha dit, li sembla d’allò més trist que es demani la dimissió a un càrrec públic per uns fets que, de ser certs, se circumscriurien en l’òrbita privada de fa dues dècades. I, en canvi, no s’hagi de demanar destitucions o dimissions per qüestions relacionades amb “la sanitat pública, l’educació pública, les negociacions amb Europa o les finances públiques” que, a parer seu, sí que són transcendents. El ministre ha intentat traspassar a l’oposició el fet que el Govern hagi sortit a defensar el ministre per un tema privat acusant les formacions minoritàries en l’arc parlamentari de ser les responsables de “portar a l’esfera pública” una qüestió “de la meva vida professional passada”. L’oposició seria, a parer de Cinca, qui “ha generat aquest nexe entre el que és la meva vida privada de fa vint anys i el que és la meva vida pública ara”.

‘Crónica Global’

El responsable ministerial de Finances també ha reconegut que a finals de desembre els seus advocats van interposar als jutjats de Barcelona una demanda contra l’autor del llibre ‘Diamantes sucios’, contra l’editora, que és el diari electrònic ‘Crónica Global’, contra el director del mitjà i, en el fons, contra Joan Samarra com a subministrador, a parer seu, de tota la informació que hauria atacat “la meva imatge, el meu honor i la meva credibilitat”. Cinca ha explicat que “s’estan vulnerant els meus drets, atemptant contra el meu honor” i ha garantit novament que les informacions publicades a ‘Crónica Global’ són “falses i injurioses”. El ministre no ha explicat, però, que no pot pas dir que el mitjà no hagi dit el que no és, perquè, en tot cas, les informacions se sustenten amb una querella que realment existeix.

També el llibre tindria com a base la querella presentada contra el ministre a Barcelona per la seva participació en la gestió empresarial d’Orfund i tot un seguit d’irregularitats penals suposades que el llavors president de la companyia descriu. “Llegint la querella llegeixes el llibre o llegint el llibre llegeixes la querella. Amb una estructura diferent. Jurídica en un cas i, amb perdó dels novel·listes, amb una versió novel·lada en l’altra”, ha dit Jordi Cinca, que ha lamentat amb certa ironia que quan es tanqui “aquest capítol”, referit a la querella ara admesa a tràmit pel Tribunal de Corts, “ja s’ocuparà algú d’obrir un altre capítol”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.