Cinca assegura que la tipificació del delicte fiscal és "la decisió més contundent" de l'homologació tributària

El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, ha reconegut que la tipificació del delicte fiscal “és la decisió més cridanera i contundent” que ha adoptat l’executiu, sobretot de portes en fora, en relació a l’homologació impositiva que està fent Andorra. Cinca ha estat entrevistat aquest matí de divendres a ‘Els Matins de TV3’, on ha parlat de les reformes fiscals, sobretot també de qüestions lligades o derivades del ‘cas Pujol’ i ha defensat novament la gestió de la crisi de BPA. Alhora, ha demanat que “ens agradaria que se’ns valorés pel que estem fent” i que no es jutgi el país pel fet que en un moment concret “va prendre un camí determinat”, en relació amb el fet d’haver estat una plaça ‘off-shore’.

Cinca ha explicat que espera que aviat s’aprovi el projecte de llei que suposa la tipificació en el Codi penal del delicte fiscal. Per al ministre, la homologació fiscal i el camí de la transparència s’han adoptat “per absolut convenciment” i perquè “no hi ha alternatives en aquest sentit. És una mesura global fruit que el món està evolucionant”. El titular de Finances ha garantit que la legislació fiscal, i especialment el fet de tipificar el delicte fiscal, no serà retroactiva. “Les lleis no poden ser retroactives; la retroactivitat està exclosa”, ha assegurat Cinca quan se li ha demanat si ara es podria perseguir els Pujol. 

“El que s’ha d’aclarir és si l’origen (dels diners) era lícit o no ho era”, ha dit el ministre en relació als capitals que la família de l’expresident català tenia dipositats a Andorra. I ha recordat que si sols es tractava d’evasió fiscal, això és sancionable, si escau, a Espanya, però no a Andorra, on no estava penalitzat aquest fet. Una altra cosa és que es pugui acreditar l’origen il·lícit dels diners dels Pujol, per exemple fruit “de la corrupció”, llavors això sí que està tipificat al Principat, ha recordat. Cinca ha afirmat que el Govern no té elements per saber si ara mateix hi ha alguna comissió rogatòria cursada sobre els Pujol perquè és un procediment que va directament al poder judicial, però ha garantit que “si se cenyeixen a l’establert legalment; si està correctament cursada i té base jurídica”, la col·laboració és absoluta. Tampoc no ha pogut dir si a Andorra hi continua havent-hi comptes ocults al fiscal espanyol.

Quan la conversa ha portat cap a la crisi financera viscuda per Andorra i el ‘cas BPA’, Cinca ha explicat que “la satisfacció més important és que allò que va centrar la nostra atenció, clients i treballadors, va funcionant raonablement bé”. I hi ha afegit que “s’ha restablert la normalitat sense que els clients hi perdessin i sense que l’Estat hagi hagut de rescatar el banc”. Ha explicat vagament que encara hi ha dipositants travats i alguns productes financers als quals encara s’hi pot accedir. Més encara. Ha remarcat que per la petitesa d’Andorra, la crisi d’un banc com BPA suposa un gran escull, com a Catalunya podria ser si La Caixa patís algun problema. “No és fàcil gestionar quan tot el sistema (pel ‘cas BPA’) trontolla”, tot recordant que “en altres casos, en altres països, ningú no ha posat en dubte el propi país. S’ha gestionat la crisi de BPA de manera notable, de manera exemplar”. I en conseqüència, “estem dins d’una absoluta normalitat i en una línia de creixement econòmic”

El titular de Finances, que ha dit que al Govern no li consten les coaccions policials espanyoles a accionistes i directius de BPA i que, en cas contrari, s’hauria formalitzat una queixa davant les autoritats espanyoles tot i recordant que ara la qüestió està judicialitzada, ha remarcat i tornat a insistir al final de la intervenció que “no se li pot demanar a Andorra el que no fa un mateix”, en relació a allò que puguin exigir altres països i que “la història és la història i es va anar configurant en relació amb el seu entorn” però també és canviant i que el Principat ha passat d’una “economia molt tancada en sí mateixa” a ser un “país obert i homologat”.