Cinca afirma que "no explicaré mai" el pas per Orfund i que no té "res a amagar"

El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha assegurat que no té “res a amagar”, que tot allò relacionat amb la societat panamenya de la qual el 1999 va ser apoderat es va fer “correctament”, que no té intenció de dimitir encara que el seu càrrec està a disposició del cap de Govern “des del dia que vaig jurar” i ell mateix plegaria si la seva presència a l’executiu, o la seva relació amb la mercantil generés “ombres de dubte sobre qualsevol de les qüestions que pugui estar gestionant Andorra”. El responsable ministerial ha estat contundent en mantenir que “no explicaré mai” les relacions empresarials que mantenia quan va tenir els poders de Mariette Holdings Inc. Cinca només s’ha incomodat de forma evident quan se li ha demanat per si a l’entorn de l’empresa on treballava -el Grup Orfund- s’hi movien altres societats panamenyes. Ha estat el segon cop que ha insistit que no revelarà “ni les relacions ni les decisions” professionals en què va participar.

El titular de Finances ha estat qüestionat pel fet que expliqués que havia estat apoderat de la societat el 1999 i el 2000 però no digués que amb posterioritat va ser el tenidor de totes les accions de Mariette. Per sortir-se’n, i amb una d’aquelles classes magistrals que sol fer el portaveu governamental, Cinca ha explicat com funcionen les societats panamenyes, que es constitueixen amb accions al portador i no nominals, una fórmula prohibida a Andorra des del 1987. El ministre ha explicat que ell va donar “les dades fonamentals” i que li va semblar que el més rellevant era que havia estat l’apoderat de Mariette entre l’abril del 1999 i el juny del 2000 i, per tant, va ser en aquell període, i només en aquell, quan havia tingut “capacitat d’incidir” en les decisions de la societat, que ha reiterat que no va tenir cap activitat ni mentre ell va tenir poders ni després. Amb posterioritat al seu apoderament, i quan ja estava fora de l’empresa (d’Orfund) se li va comunicar que el grup ja no tenia interès en la panamenya i que ell va decidir que preferia que es dissolgués -s’hauria pogut optar per vendre-la o alguna altra fórmula- per evitar que mai una decisió posterior i aliena a ell el pogués “esquitxar”.

Va ser quan va prendre la decisió de sol·licitar la dissolució de Mariette que va haver, formalment, de fer-se càrrec de les accions per poder donar poders a qui escaigués -les persones que apareixen al document datat al febrer del 2002- per poder liquidar la societat panamenya. “Tot es va fer correctament i no hi ha res a amagar”, ha insistit en un parell d’ocasions. En aquest sentit, ha assegurat que “no és incompatible” l’etapa en què va ser apoderat amb el fet que posterioritat passés a ser el tenidor de les accions per poder ordenar la dissolució de Mariette, que s’havia constituït el 1994 i no pas per ordre de l’empresa en què Cinca treballava si no per algun altre interessat que, posteriorment, la va vendre, fet molt habitual a Panamà. 

Cinca s’ha vanagloriat novament del nivell d’explicacions donades i ha afirmat que “sobrepassa la lògica” en el sentit que ha anat més enllà del que caldria esperar amb les dades revelades. Quan se li ha tornat a demanat pel motiu que el va dur a reconèixer que havia estat apoderat d’una societat panamenya i si no era perquè alguns periodistes ja l’havien contactat, el ministre ho ha negat. I ha garantit que “vaig tenir un reflex”, com a sinònim de pressentiment. Quan va veure als mitjans de comunicació que es parlava dels ‘Papers de Panamà’ i que aquests estaven lligats, tots, al bufet Mossack Fonseca, va consultar quin despatx legalista havia constituït la societat en la qual havia estat relacionat. I va ser el cas que era la mateixa, encara que “jo ni el conec ni hi he posat mai els peus”. “Si era el mateix bufet que li han agafat tots els fitxers des dels anys setanta, no cal ser un geni per veure que del 75 a ara hi ha el 1999 i el 2000 pel mig”. I llavors va prendre “la decisió personal” de fer pública la situació donant “les dades fonamentals”.

“Imaginin-se l’enrenou que hi hauria hagut si hagués sortit d’aquí uns dies, unes setmanes, d’aquí un mes”, s’ha mig demanat de forma irònica. I després hi ha afegit que “no sóc tan innocent” per pensar que explicant per iniciativa pròpia el cas no se’n parlaria mai més. Però “no fent-ho les conseqüències haurien estat molt pitjor”. Quan se li ha demanat si pensava posar el càrrec a disposició del cap de Govern, ha assegurat que “no em cal. Perquè el meu càrrec, i diria que també el de tots els membres del gabinet, sempre està a disposició del cap de Govern, des del dia que vaig jurar”. I que no serà fins que arribi “a la conclusió que perjudica” la seva presència l’executiu que decidirà plegar. Perquè, ha recordat, “la principal motivació” per fer pública la seva relació amb la societat panamenya abans que transcendís als mitjans de comunicació “és no perjudicar Andorra ni el Govern”.