Diversos directius i antics gestors de Banca Privada d’Andorra (BPA) han posat el crit al cel i han mostrat la seva indignació per la “cortina de fum” que a parer seu contribueix a generar la Batllia, i en concret la batlle instructora de la immensa majoria de les causes englobades en el denominat genèricament ‘cas BPA’. La batlle Canòlic Mingorance ha citat a declarar com a imputats -i usa aquest terme en principi aliè a l’ordenament jurídic andorrà- a una vintena de bancaris en el marc del denominat ‘cas Redder’. Els inculpats, que en més d'un cas i d'una ocasió, han lamentat la "maniobra processal" que s'estaria fent per mirar de mantenir viu l'afer, haurien de passar per la seu de la Justícia en les tres properes setmanes.
Aquest pas, la presa d’aquestes declaracions, ja s’havia previst de fer entre els darrers dies de l’any passat i els primers d’aquest, però els dubtes que es van aixecar sobre si Mingorance, com a batlle especialitzada, era competent per investigar una causa que té com a base, suposadament, el delicte major de frustració de procediments executius de cobrament, van portar la batlle a suspendre els seus propis actes per, després de rebre el parer de totes les parts concernides, acabar resolent que sí, que té competències per investigar aquesta causa. I tira endavant just quan han aparegut dades rellevants referides a les entitats (Banca Reig, Andbank) per on majoritàriament van passar els diners d’origen com a mínim incert de la família Pujol, que els esmentats gestors no tenen ara ja cap mena de dubte que va ser el detonador de l’avui denominat ‘cas BPA’.
Per això, que aquest dimecres se’ls hagi anat comunicant que a partir de dilluns i fins al penúltim dia del mes una vintena de gestors i directius bancaris hauran de respondre sobre una bateria de preguntes en relació al ‘cas Redder’ acusats de l’esmentat delicte major de frustració de procediments de cobrament i, també, de blanqueig de capitals, hauria sentit d’allò més malament. Una primera apreciació que han fet les fonts consultades és que s’estaria trencant el principi del ‘non bis in ídem’. O el que és el mateix: ningú no pot ser jutjat dos cops per un mateix fet.
Doncs es dóna la circumstància que bona part del imputats en aquest cas, que té a veure amb una empresa espanyola de recuperació de ferralla, estan processats en la causa principal del ‘cas BPA’ on, entre altres, es fan servir les compensacions dineràries que tenien com una de les parts intervinents la societat panamenya (controlada per uns empresaris espanyols) Redder Management Corporation com un dels exemples per muntar l’acusació en dita causa. O dit d’una altra manera. Hi ha gestors que estan processats en la causa general del ‘cas BPA’ perquè un dels intervinents en una compensació era l’empresari espanyol Rafael Pallardó i estan inculpats en el ‘cas Redder’, perquè qui compensava amb Pallardó era aquesta societat radicada a Panamà.
Aquest és un element d’indignació, segons les fonts, més enllà del fet que s’hagi triat el moment que s’ha triat per fer desfilar tots aquests gestors per la Batllia. Però es dóna el cas, remarquen les fonts, que entre els inculpats, majoritàriament treballadors i, sobretot, extreballadors de BPA, que també hi ha com a mínim dos bancaria que han estat recentment prejubilats d’Andbank, justament per evitar que fets com aquests esquitxessin l’històric banc dels Pujol. Més encara, les fonts consultades han recordat que els principals gestors d’aquest client (Redder) eren, justament, els bancaris que van acabar fitxant per Andbank. I que l’esmentat client, sempre amb la mateixa operativa (les compensacions), va acabar anant a parar al banc que té la seu al Centre de Negoci d’Escaldes. “Seria un bon moment, ja que hi som posats, perquè s’investigui tot. Quines pràctiques feien tots els bancs del Principat. Perquè aquest client, per exemple, sempre ha treballat igual, de la mateixa manera, i, com a mínim, ha passat per dos bancs perquè els seus gestors es van moure d’una entitat a una altra”, han remarcat les fonts.
"Sense fonament"
Més encara. Els gestors i directius acusats i els seus advocats defensors, quant a la causa Redder, estan convençuts que la instructora s’ho ha fet venir bé per crear una causa d’allà on no hi hauria d’haver res. Alguna de les defenses dels gestors arriben a exposar en els seus escrits, als quals ha tingut accés l’Altaveu, que determinats dubtes i discussions jurídiques que suscita el procés, no fan “més que reforçar la sospita de la manipulació processal -dit en estrictes termes de defensa- efectuada per l’òrgan instructor, en fer aparèixer sense fonament” tota una barreja de delictes per anar fent grossa la bola.
De fet, les fonts consultades han arribat a exposar, com a mínim, tres elements ben contundents que a parer seu haurien de deixar en no-res la causa que s’està ‘construint’. Així, i donat que es va desglossar el cas per poder estudiar el suposat delicte de frustració de procediments executius de pagament, es recorda que aquesta causa ni tan sols s’hauria d’investigar a Andorra perquè no pertoca. Pel mig de tot plegat, hi apareixeria una societat que s’hauria declarat en procés concursal, ni tan sols en fallida. Resulta, han explicat les fonts, que les societats mercantils que van entrar en concurs de creditors comparteixen socis amb Redder, però la panamenya no va entrar mai en una situació concursal. I encara més: si es vol investigar un suposat frau, per dir-ho així, que hauria muntat l’empresa espanyola per haver de fer front a pagaments que havia de fer, entenen les fonts consultades que ni Mingorance ni cap jutge andorrà es competent per jutjar res.
La situació sembla clara i diàfana: s’està qüestionant un procediment concursal a Espanya, en relació a una societat mercantil espanyola, dirigida per uns empresaris espanyols residents a l’Estat veí… i que de tenir deutes o obligacions de pagament, les tenen a Espanya i amb creditors espanyols. “On apareix Andorra en tot plegat?”, es pregunten alguns dels afectats. I més encara: Espanya mai no ha obert cap procediment penal en relació a aquesta societat.
I el procediment judicial que es va obrir per la qüestió del concurs de creditors es va tancar de la millor manera. Tant que no es va deixar de fer cap pagament. Perquè la situació concursal, amb el temps i les negociacions degudes, es va poder resoldre satisfactòriament, es va poder pagar el que es devia a tothom, asseguren les fonts, i, a més a més, ningú va patir cap quitança. Amb tot, les fonts consultades remarquen ‘la instrumentalització’ que estaria fent la Batllia per “justificar” decisions que acaben sent “un disbarat injustificat un rere l’altre” i només serveixen “per crear confusió, facilitar titulars mal intencionats i mirar d’argumentar un cas, el ‘cas BPA’, que no ho hauria d’haver estat mai”.
Comentaris