‘Cas BPA’: la tesi del complot guanya adeptes

‘Cas BPA’: la tesi del complot guanya adeptes
‘Cas BPA’: la tesi del complot guanya adeptes

Quan s’ha complert ja un any (març 2015) de l’actuació coordinada del FinCEN i del Govern d’Andorra contra Banca Privada d’Andorra (BPA) guanya força la tesi del complot i del boc expiatori. Efectivament, diversos fets i opinions independents van acreditant que la intervenció i liquidació de BPA pot ser un cas de manual de conducta antijurídica i abús de poder.
Més enllà de causes properes i remotes, la veritat és que el Notice del FinCEN i l’actuació del Govern han suposat pràcticament la mort de BPA. Ara la qüestió és saber si es pot ressuscitar restituint l’immens dany causat a propietaris, treballadors, dipositants i clients d’una de les entitats més solvents del sistema bancari andorrà. El suposat blanqueig de capitals vinculat a organitzacions mafioses i terroristes fou el desencadenant de tot el procés. Però anem als fets.
El primer és el resultat de l’auditoria de PwC encarregada pel Govern després de la intervenció: 12 mesos, uns 150 auditors, més de 100.000 hores de treball i un cost en xifres rodones de 15 milions d’euros que pretén justificar l’acusació del FinCEN que BPA era una màquina sistemàtica de blanqueig de capitals procedents del crim organitzat, la droga i el terrorisme. El Govern diu ara, després d’un any de silenci, que l’auditoria ha identificat 923 clients (3% del total) sospitosos de blanqueig. Però en relació a aquest resultat cal aclarir alguns punts: aquestes xifres inclouen també operacions de simple blanqueig fiscal, tant practicat a Andorra segons vox populi? Com és que KPMG o Deloitte no havien denunciat aquestes operacions? Les normes aplicades per aquesta classificació són les vigents en aquell moment a Andorra o són les que apliquen als Estats Units molt més severes? Els altres bancs andorrans compleixen aquesta normativa? Una cosa és ocultar al Fisc part del preu de la venda d’un pis i una altra molt diferent és blanquejar diners procedents del terrorisme, la droga o el crim organitzat, úniques operacions que combat preferentment el FinCEN.
Més greu encara. El que sí s’ha confirmat és que el Govern andorrà tenia coneixement previ dels únics quatre casos puntuals citats en el Notice de suposat blanqueig anteriors a la denúncia del FinCEN i que ja estaven sent investigats per la Justícia -espanyola i andorrana– i les institucions financeres públiques. Qualsevol jurista sap que cap persona pot ser doblement jutjada, i menys sancionada, pels mateixos fets.
El segon fet confirma que tant BPA com la seva filial Banco Madrid eren bancs d’excel·lència reconeguda, d’acord amb la seva trajectòria i balanços auditats anualment per professionals de prestigi internacional com KPMG. Les auditories no van presentar esmenes i es van satisfer els controls interns sobre blanqueig i, segons sembla, el propi Govern així ho ha reconegut.
El tercer fet és igualment sorprenent. El FinCEN, el 19 de febrer d’aquest 2016, just poques hores abans que expirés el termini per presentar unes al·legacions davant el jutge de la cort de Columbia a la demanda interposada per la família Cierco davant els tribunals nord-americans, retira el Notice i, inter alias, afirma que «BPA ja no representa una preocupació de primer ordre en matèria de blanqueig de capitals perquè amb la intervenció de l’administració andorrana el sistema financer dels EUA queda suficientment protegit dels riscos de blanqueig de diners».
Si dels fets passem a les opinions, tres declaracions criden l’atenció. No solament pel que diuen, favorable a la tesi de l’error governatiu, sinó per la presumpció d’imparcialitat dels qui ho diuen.
El New York Times del 26 de febrer del 2016 assenyala la falta de rigor jurídic en les actuacions del FinCEN: «Emeten notes en procediments opacs i hermètics»; és a dir, apliquen el principi antijurídic de disparar primer i preguntar després.
The Economist publica l’endemà, el 27 de febrer, un article (Els reguladors d’EUA donen un cop de garrot, però no sempre amb justícia) on avança la tesi del sacrifici de BPA com una estratègia per desviar la sospita de blanqueig generalitzat del sistema, convertint-lo en el boc expiatori. De no ésser així, es pregunta el columnista, per què no s’han detallat les proves concretes del blanqueig.
El senyor Anton Smith, conseller econòmic de l’Ambaixada dels EUA a Espanya, va declarar que després del malestar dels EUA amb el sistema financer andorrà, van decidir «agafar el martell» contra BPA. En llenguatge diplomàtic el martell significa la fatídica Notice, que va suposar la congelació de totes les operacions bancàries internacionals de BPA i posterior intervenció per les autoritats andorranes.
Així mateix diversos mitjans han qüestionat la suposada correcció de la liquidació bancària. L’actuació va ser precipitada, adoptada inaudita part, trencant la presumpció d’innocència, sense consultar als responsables de BPA i amb resultats devastadors.

II
 Els fets exposats i les opinions contrastades cal sotmetre-les a l’examen de la crítica sana. I per a això convé formular algunes preguntes.
La Patriot Act permet condemnar sense proves? La resposta és no. És cert que la reacció als atemptats de l’11S va suposar l’aprovació de la denominada Llei Patriòtica. Després de gran debat sobre la licitud de la guerra preventiva, els exèrcits, policies i agències governamentals americanes encarregades de la seva aplicació poden actuar legalment sense esperar al fet que es produeixin els cops terroristes. No hi ha reacció sinó prevenció. Però una altra qüestió és actuar sense proves per justificar mesures irreversibles i, encara menys, actuar fora del control judicial. No obstant això, aquesta sembla ser la situació del cas que ens ocupa.
Per què el FinCEN no va detallar els suposats fets de blanqueig imputats a BPA? Per què el FinCEN s’ha retirat del procés sumari, evitant exposar al jutge els fets que van motivar la nota del 10 de març del 2015? Quines són les proves? Es va basar únicament en la informació del Govern d’Andorra? Va ocultar el Govern que els quatre casos preexistents ja havien estat denunciats i estaven en mans de la Justícia? Per què hi ha hagut tanta celeritat en la intervenció i liquidació d’un sol banc, quan és vox populi que el sistema bancari andorrà tradicionalment no s’ha caracteritzat per impedir comptes opacs, principal cobertura del blanqueig?
Preguntes semblants cal formular al Govern del Principat, afegint les següents. Li va facilitar el FinCEN les proves fàctiques que van fonamentar el Notice? Potser va ser el contrari i el Govern va denunciar les operacions inexistents sistemàtiques de blanqueig atribuïdes a BPA? En cas afirmatiu: quins van ser? Si els quatre casos ja estaven judicialitzats i no hi ha risc present de blanqueig, per què no retornen BPA als seus legítims propietaris evitant més perjudicis a innocents accionistes, treballadors, clients i dipositaris? Tenia coneixement el Govern que, amb anterioritat, altres bancs andorrans competidors havien manifestat el seu interès en adquirir BPA? I finalment, quins seran els beneficiaris finals de la liquidació d’un competidor i traspàs d’actius per valor no inferior, abans de la intervenció, a 600 milions d’euros?
Probablement ni el FinCEN ni l’actual Govern del Principat sàpiguen o vulguin ara respondre a aquests i molts altres interrogants, però sí ho hauran de fer davant del jutge. Si volen sortir airosos de tal presumpte atropellament em permeto recomanar que tanquin el cas en una transacció extrajudicial. Mecanismes solvents n’hi ha; només cal que hi hagi voluntat de fer-ho.

HLL. M. a Harvard i Catedràtic de Dret Mercantil

http://www.elperiodic.ad/opinio/article/50842/cas-bpa-la-tesi-del-complot-guanya-adeptes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.