- Els advocats defensors denuncien que tot un seguit de documentació requisada a petició de la Batllia poc després de l’esclat de la crisi de l’entitat no s’ha tractat d’acord amb el que fixa la llei; de fet, no es va incorporar al sumari fins el juliol passat
- El Tribunal de Corts va haver d’ordenar que tot un ingent material trobat en unes caixes precintades s’escanegés i s’afegís a la causa quan la investigació d’aquesta ja feia molts mesos que s’havia donat per tancada i feia un any que hi havia processats
- La informació continguda en aquelles actes ha servit a la Justícia per construir una molt bona part de les causes -que també es denuncia que han estat annexades indegudament a la principal- que ara hi ha obertes contra BPA i ha estat la base d’una campanya mediàtica via ‘El País’
- Les defenses no van tenir accés a tota la documental quan els seus clients van haver de declarar i respondre a preguntes derivades d’informació que es contenia en aquells papers; la fiscalia defensa que no són nuls i lamenta que els lletrats juguin “a la confusió”
¿Les actes del consell d’administració de Banca Privada d’Andorra (BPA), del comitè d’ètica i, especialment, del comitè de prevenció del blanqueig que van ser comissades per la Batllia amb el suport de la policia després de l’esclat de la crisi de BPA han estat tractades degudament? ¿S’han seguit els procediments que marca la llei respecte com gestionar aquestes proves? Les defenses dels processats en la causa general del ‘cas BPA’ creuen que hi ha hagut evidents irregularitats.
Alguns dels lletrats no tenen dubtes que aquestes anomalies haurien de fer nul·la tota aquesta ingent quantitat de documentació; altres, fins i tot, creuen que “els errors són insalvables” i que porten “irremeiablement a l’arxiu”; encara hi ha els qui partint de la base que hi ha hagut deficiències “relativament greus” deixen en mans del tribunal la solució. A l’altra banda,
el fiscal assegura que “no hi ha vulneracions ni hi ha hagut descontrol”. I segons Alfons Alberca, “no podem jugar a la confusió” perquè, entre altres coses, “fins al moment jo no he vist cap nul·litat”.
Però, ¿per què són tan importants aquestes actes? ¿Per què les defenses volen que es deixin sense efecte? Formalment, perquè els processats, quan tot just eren només encausats, van haver de declarar moltes vegades havent de respondre sobre qüestions que es reflectien en aquelles actes sense poder-les veure.
Sense que haguessin estat incorporades al sumari. I d’això no n’hi ha cap dubte i el president del Tribunal de Corts és el primer que ho té clar: tota aquesta documentació estava guardada en unes caixes i no va ser fins al juliol del 2017 quan, per mandat del tribunal jutjador, es van escanejar els documents i es van afegir. O sia, dos anys després que es comencés a preguntar sobre la qüestió i un any després que la Batllia acusés formalment 25 persones. I molts mesos després que Canòlic Mingorance donés per tancada la investigació.
Però encara més.
És gràcies a informació que contenen les actes del comitè de prevenció de blanqueig que la Batllia ha obert causes i més causes contra BPA. En molts casos no hi ha cap més prova que la interpretació que hagi pogut fer la policia -a qui Mingorance va encarregar un estudi de la documentació- d’aquelles actes. “És que la batlle ha de desconfiar de la seva policia? És que hem de pensar que la policia l’enganya?”, s’ha demanat durant la vista el fiscal. La resposta li va donar un dels advocats defensors, Salvador Capdevila, un atac en tota regla a la línia de flotació d’Alberca: “No sabem si la batlle s’ha de refiar o no de la seva policia; però l’Estat no es refia del fiscal i per això ha hagut d’enviar un advocat” perquè exerceixi l’acusació particular. Pugnes verbals al marge, el cert és que s’estan instruint casos i casos contra el banc a partir de la informació que la Batllia va recaptar gràcies a la forçada intervenció de l’entitat.
És a dir, una vegada BPA va estar sota control de l’administració i se la va donar per culpable sí o sí va començar la recerca de proves per justificar aquella culpabilitat. Això és el que han denunciat els advocats defensors, començant pel lletrat de Joan Pau Miquel, Jesús Jiménez, que ja a l’inici de la vista va denunciar la “inquisició general” soferta. Viscuda. Una inquisició general que se sustentaria en les actes del comitè de prevenció de blanqueig que durant un parell d’anys han estat a l’abast de la Batllia però no dels advocats defensors. I que han servit per construir dossiers i dossiers sense poder contrastar sí allò que es deia en una acta, potser en la següent es deixava sense efecte. Hi ha operacions bancàries, asseguren les fonts, que la investigació dóna per fetes però que no es van arribar a fer perquè en reunions posteriors de l’esmentat comitè es van desestimar. Però això no s’hauria tingut suposadament en compte.
Les actes segrestades, especialment les actes del comitè de prevenció de blanqueig, han permès sustentar casos com els relacionats amb empresaris de Veneçuela i el denominat ‘cas Odebrecht’. O com la causa relacionada amb una planta de reciclatge amb base a Lleó (Redder). La inclusió d’aquelles actes han permès, també, dur a terme una important campanya mediàtica de desprestigi i acusació de BPA.
Curiosament, molts d’aquells documents han acabat apareixent al diari espanyol ‘El País’. Encara aquest cap de setmana ha aparegut informació sobre clients de BPA extreta d’aquelles actes o els seus annexes. I aquest serial del rotatiu espanyol no és gratuït. Ni metafòricament ni realment. Es paga. I si es paga és que hi ha algú que ja li va bé pagar -que no vol dir que sigui monetàriament potser- perquè aparegui una documentació que durant dos anys va estar retinguda.
Els advocats defensors, durant la vista, també han qüestionat com s’han annexat els sumaris d’altres causes (les ja citades de Redder, de Veneçuela…) al sumari principal del ‘cas BPA’. Els lletrats han lamentat que tampoc en aquest cas s’han respectat els procediments marcats en la llei. Al seu entendre, és clar. Els defensors dels processats es van demanar durant la vista què fan tot aquest conjunt de sumaris annexats al cas que es jutja ara si aquest està pràcticament basat, només, en les compensacions efectuades per l’empresari valencià Rafael Pallardó. Al fiscal general li va sorprendre la petició perquè es deixin fora de la causa principal els altres sumaris que s’hi han adjuntat. “Em sorprèn perquè algunes de les causes s’han incorporat a petició seva”, de les defenses.
Alfons Alberca, que va defensar com a regular i adequada l’annexió de la resta de sumaris, manté que en la causa general que ara es jutja no s’analitza un afer de blanqueig estricte si no l’eventual funcionament de tota una entitat organitzada per facilitar la comissió de delictes. És evident que si les defenses unes vegades poden dir una cosa i altres, una altra, el fiscal també ho fa. I la resposta li va haver de donar l’advocat Marc Maestre:
“Aquestes aportacions potser fa que s’hagués de jutjar tot conjuntament. Perquè és una barreja de totes.” I es fa el silenci. Al ministeri públic això ja no li interessa. De fet, la fiscalia sap, en el fons, que la forma d’incloure les actes dels comitès és més que dubtosa.
La denúncia l’han fet els advocats Josep Anton Silvestre i Judith Silvestre. Tots dos ja saben què és ‘carregar-se’ un cas perquè el tractament d’unes proves segrestades no va seguir la normativa.
Només que el Tribunal de Corts, que també és conscient que té un problema (va ser ell qui va incorporar les actes al sumari i no la instructora), invalidi tota aquesta documental aportada a la causa ja seria deixar l’acusació pública sense la immensa majoria del seu fonament provador. El mateix que li va passar en el cas d’una farmàcia. I amb els mateixos protagonistes: la policia i la batlle Mingorance. Com en aquell cas, els lletrats denuncien que no es va respectar la cadena de custòdia. No té res a veure necessàriament en posar en dubte si els documents són reals o no. Simplement, que no s’ha seguit el que fixa la llei i, d’aquesta manera, s’ha pogut mantenir al marge els defensors. Un bon maldecap al seu dia per als defensors que era el tenen les parts acusadores i el tribunal mateix.
Comentaris