Calvet guanya el primer 'assalt' de la pugna que manté amb Canut: l'empresari haurà de pagar un deute a l'arquitecte

Comentaris

Calvet guanya el primer \'assalt\' de la pugna que manté amb Canut: l\'empresari haurà de pagar un deute a l\'arquitecte
Calvet guanya el primer \'assalt\' de la pugna que manté amb Canut: l\'empresari haurà de pagar un deute a l\'arquitecte

El cònsol menor d’Escaldes i arquitecte, Marc Calvet, s’ha ‘imposat’ en el primer dels dos plets legals -de naturalesa civil-mercantil, un; i penal, l’altre- que enfrontava l’empresari hoteler Ramon Canut. Un i altre, que havien mantingut una excel·lent relació personal i professional durant molts anys, han acabat distanciats arran de la decisió del comú escaldenc de convertir l’avinguda Carlemany en una zona per a vianants. Mentre Calvet, com a cònsol, era un dels promotors d’aquesta iniciativa, Canut s’hi oposava. 

Enmig de tot plegat, o potser per tot plegat, Calvet va ser jutjat fa uns dies com a presumpte autor d’un missatge difamador vers l’empresari i, pocs dies abans, totes dues parts havien hagut de comparèixer davant la sala civil del Tribunal Superior per un deute que el cònsol, en la seva condició d’arquitecte, reclamava a Canut. El tribunal ha confirmat, en aquest segon cas, la sentència de primera instància i manté intacta la condemna a l’empresari a pagar 29.782 euros a Calvet. La resolució del cas del missatge enviat per Internet s’ha de saber en properes setmanes.

L’origen de la decisió ferma del Tribunal Superior cal buscar-lo en una demanda presentada el març del 2014 per Calvet contra Canut per l’impagament d’una factura. I encara més a l’origen hi ha l’encàrrec de diversos projectes que l’hoteler va fer a l’arquitecte el 2008. L’empresari estima que la reclamació del deute -que considerava que no existia perquè li havia abonat uns honoraris (15.000 euros) i perquè mantenia que una part de la feina que reclamava no l’havia fet; altres elements, com una maqueta, no els havia sol·licitat; i, encara, creia que una factura del 2009 havia estat duplicada quatre anys més tard- s’emmarca en la ‘batussa legal’ que enfronta tots dos arran de l’aparició, durant unes hores, d’un missatge que s’ha considerat calumniador en la versió digital d’un diari del país i que es va acabar descobrint que s’havia enviat des del despatx professional de Calvet, raó per la qual se’l va processar contra el parer del fiscal i se’l va jutjar fa poques setmanes al Tribunal de Corts.


L'hoteler haurà d'abonar 29.782 euros dels 31.454 que l'urbanista i polític reclamava en relació a una factura del 2013 derivada d'un projecte de reforma de l'establiment del primer


Però el Superior no ho entén com Canut i confirma la decisió de primera instància. Sobre la factura del 2009 es manté que ja no hi ha res a reclamar perquè està prescrita. Però també té clar la sala que una cosa són els treballs que constaven en aquella factura del 2009 i, una altra, el que figura en l’estesa el 2013. Cert és, recorda el tribunal, que els encàrrecs es van fer amb molt poc marge de temps. Però que això no treu que pugui derivar en dos treballs diferents. Com en el cas de la secció civil de la Batllia, el TS és del parer que el que no ha d’assumir Canut és el cost d’un disseny que l’arquitecte va subcontractar i que figurava en la factura del 2009 i, també, en la del 2013. Per tant, el cost d’aquell disseny (1.600 euros), en essència, és el que la Justícia decideix no satisfer a Calvet, que en la seva demanda sol·licitava que se li abonessin 31.454 euros de la factura emesa el 2 de desembre del 2013. El tribunal no està d’acord en què sols hi hagués un encàrrec i li fa pagar la maqueta a Canut perquè, malgrat que potser no l’hagués sol·licitat, el pacte hauria estat que aquest treball l’hoteler el tornaria a l’arquitecte i no consta, tot i haver passat molt temps, que això hagi estat així.

La sentència dictada recentment explica en els seus fonaments de dret que “el projecte de reforma de l’hotel Canut va consistir, en un primer moment, en una proposta de reforma de la façana utilitzant un vidre amb serigrafia i un altre de l’entrada a l’hotel per tal de commemorar els quaranta anys de l’hotel. Aquests treballs van generar la factura número 133/08 emesa pel dissenyador en data 13 de novembre del 2008 per un import de 1.600 euros. Posteriorment es va sol·licitar un altre projecte per la façana de l’hotel que es va fer amb un material que es diu “Corian” en data 9 de març del 2009 i en relació al qual es va realitzar una maqueta, que va generar una factura de 2.500 euros. Per aquests projectes, que no es van portar a terme, el Sr. Marc Calvet va emetre en data 14 d’agost del 2009 la factura 005/2009, per un import de 26.000 euros, que el Sr. Ramon Canut sols es va pagar en part, però que no és reclamada pel Sr. Calvet per entendre que ha prescrit”.


El restaurador considerava que l'avui cònsol menor li estava replicant una factura del 2009 com a revenja per l'enfrontament que tenien per un missatge difamador aparegut en la versió digital d'un diari


Posteriorment, i en un breu espai de temps, l’arquitecte rebria un altre encàrrec de l’empresari. “Però en aquest cas es demanava realitzar únicament la remodelació del restaurant, arrebossant la façana de l’hotel amb color gris perla, restaurant els ampits de les finestres i posant una lona publicitària, entre altres, projecte que es va signar el mes de juny del 2009 i que van ser objecte de la factura 040/2013 de 2 de desembre del 2013 per un import de 31.454,50 euros, que són els que es reclamen en aquest procediment.”

Arribats a aquest punt, la sala civil del Tribunal Superior explica que “és suficient comparar les factures 005/2009 i 049/2013 per constatar que els conceptes que s’inclouen en una i altre no coincideixen. Així en la primera es fa referència als estudis preliminars d’una façana de vidre amb serigrafia presentat el 30/07/2008 i estudi d’entrada de l’hotel, presentat el mes de novembre del mateix any, els treballs sobre la façana de “corian” i l’entrada del ‘hall'. Pel contrari, la segona inclou aixecament del restaurant, que compren aixecament de l’estructura, façana, instal·lacions, passos de calefacció, climatització i endolls, maqueta hotel, factura del dissenyador i projecte façana restaurant”. Per mirar d’aclarir una mica la situació, els magistrats repassen també els permisos i visats obtinguts en el marc dels diversos encàrrecs. 


La sala civil del Tribunal Superior conclou, com ja havia fet la Batllia, que es van facturar coses diferents que responen a encàrrecs també diferents i estima la reclamació de l'arquitecte


Així, “cal tenir en compte que el permís de l’honorable comú d’Escaldes fa referència a aquest segon projecte i no pas al primer, ja que autoritza la reforma de la façana de l’Hotel Canut, creant unes obertures més grans al restaurant i arrebossant la façana de color gris fosc, permís que concorda amb els amidaments que presenta l’agent, que fan referència igualment a la reforma del restaurant, modificació de les finestres i arrebossat de la façana amb color gris, amb el projecte visat pel Col·legi d’Arquitectes i amb la factura que es reclama, encara que finalment aquest projecte tampoc es va dur a terme, sense que l’agent reclami honoraris per una direcció d’obra que reconeix que no va portar a terme”.

Per tot plegat, conclou el tribunal, “allò rellevant és que els conceptes recollits en una i altre factura no coincideixen i és freqüent que quan es projecta una reforma es sol·licitin successivament projectes diferents que generen honoraris diversos, fins arribar a aquell que satisfà al que ha fet l’encàrrec, raons totes elles per les què no es pot entendre que les factures s’han duplicat”. I, per tant, confirma la sentència d’instància i condemna Canut a abonar els gairebé 30.000 euros que, en essència, era el que reclamava l’arquitecte i cònsol menor escaldenc.

Comentaris

Trending