Els liberals se senten menystinguts pels demòcrates, en aquest cas per Marsol, i tampoc no se senten prou defensats per la direcció del partit. De fet, el comitè parroquial de la capital no està sol en aquesta sensació. Els grups locals pretenien aplicar en aquestes comunals el mateix barem ‘egoïsta’ que consideren, al capdavall, que han tingut els dirigents nacionals: negociar cadires, tocar poder. Si a l’abril va ser a nivell general, al desembre ho pretenien a nivell comunal. I creuen que des de la presidència del partit es prima el manteniment de les cadires nacionals abans de fer qualsevol soroll parroquial.
D’aquí que la contraoferta demòcrata no serà acceptada sinó canvien molt les coses. Les fonts consultades han reconegut que es juga obertament amb la por d’una Conxita Marsol -que negocia fent equip amb l’exministre de Finances, Jordi Cinca, i l’excandidat i diplomàtic Enric Tarrado- que tot i partir com a clara favorita tem un enfrontament a tres bandes (deixant de banda, valgui la redundància, una terceravia que com a la resta de parròquies pretén fer llista en solitari per greixar el seu projecte nacional) que considera que pot afavorir la candidatura del Partit Socialdemòcrata (PS).
La majoria liberal de la capital està decidida a provar la candidatura en solitari malgrat que no hi ha una decisió presa i tancada. Tampoc Marsol i els seus ho tenen tot tancat. Però la cònsol està portant DA a un autèntic col·lapse: pretén portar tants grups al seu molí que després no té tantes galetes i tantes cadires per repartir. A la cònsol no li surten els comptes o en llocs per cedir o en vots que pretén rebre. I en la cerimònia de la confusió tothom li pidola i ella estén la mà… però només una mica. I que a liberals li assegurin sols un lloc elegible no els agrada gens ni mica.
Comentaris (3)