Batllia i fiscalia autoritzaran els viatges a l’estranger de dues menors durant el curs escolar

El Superior determina que, si no hi ha acord entre el pare i la mare, que comparteixen la pàtria potestat, l’òrgan judicial haurà de dirimir amb la participació del ministeri públic

-
-

El Superior ha determinat la forma com dues menors de les quals els seus progenitors comparteixen la pàtria potestat en virtut de l’acord de divorci podran marxar a l’estranger, fora dels períodes de vacances escolars per veure la seva família materna, que viu a l’Argentina. En concret, la sentència de l’alt tribunal ha determinat que la mare únicament els podrà treure del país durant el curs si hi ha un consentiment de l’altra part. En cas que aquest no es produeixi, la decisió recaurà en l’òrgan judicial competent, prèvia participació de la fiscalia.

El cas és conseqüència de l’acord de separació tancat al maig per una parella  amb filles menors. En el pacte, s’establia un règim de guàrdia i custòdia compartida en setmanes alternes, així com la distribució dels períodes de vacances escolars. També es parlava dels possibles viatges que poguessin realitzar-se fora del país, tot indicant que “hauran d’encabir-se en el període en el que li correspongui a aquell progenitor la guarda i custòdia de les menors i sempre que sigui possible en període de vacances escolars”. A la vegada, s’apuntava que “en cas que el desplaçament impliqui el període de custòdia de l’altre progenitor, aquell que organitzi el viatge haurà d’obtenir el consentiment previ de l’altre; i si excepcionalment el viatge s’emmarca en període escolar, només podrà realitzar-se sota recomanació favorable del professorat”. Aquest punt era especialment important pel fet que la mare és originària d’Argentina i volia que les dues filles mantinguessin el contacte, com a mínim amb un viatge anual, amb la  seva família al país sud-americà.

La dona va demanar, llavors, que es fes un aclariment d’aquesta darrera frase, petició que va ser denegada per la Batllia. Llavors, va presentar un recurs d’apel·lació al Superior, on ja reclamava que fos suprimida de l’acord la condició relativa a l’obtenció de la recomanació favorable dels docents per poder marxar amb les nenes a l’estranger durant el curs. En l’escrit, el seu advocat argumentava que aquesta obligació de tenir el vistiplau dels mestres de les menors “resultava impossible d’obtenir doncs, en definitiva, les funcions dels professors són estrictament acadèmiques i no poden valorar els beneficis emocionals que suposa la comunicació dels menors amb la família extensa”. També al·legava que “si bé la formació acadèmica de les menors tenia una gran importància, també era del tot necessari que (...) de manera anyal poguessin tenir contacte amb la seva família argentina”.

En la sentència al recurs, el Superior recorda el que estableix la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents, aprovada tot just aquest mateix any. Així, es remarca el dret dels infants a créixer amb els seus progenitors en un entorn familiar adequat, a conviure i relacionar-se amb altres parents i persones pròximes, “molt especialment amb els avis i els germans”. De fet, en un aute anterior, ja s’indicava que la figura dels padrins “resulta especialment rellevant” i li atorgaven “un rol fonamental de cohesió i transmissió de valors en la família” en considerar-los “els agents de solidaritat per excel·lència en la societat civil en el context actual”.

Malgrat això, el tribunal entén que “l’exercici dels contactes pretesos (...) ha de ser examinat amb molta cautela”, ja que, “malgrat els innegables beneficis que la relació amb la família extensa aporta per a l’íntegre desenvolupament de les menors, les modalitats en què interessa que s’estableixin topen amb el dret fonamental a la seva educació”. Així, es recorda que els poders públics han de garantir-lo a tots els infants. Des del Superior, es considera més adequat que el contacte amb la família extensa materna es faci preferiblement en èpoques no lectives, però a la vegada s’admet que “aquesta regla general pot cedir de manera excepcional en favor dels contactes personals amb els avis atès la distància exigent i la curta edat de les menors”.

Tot i compartit aquest punt de l’acte de conciliació, sí que no s’està d’acord amb el fet que es faci dependre la decisió de poder-se absentar de l’escola del professorat. Per al Superior, “aquesta decisió ha de ser consensuada pels dos progenitors o en defecte autoritzades, al cas per cas, per l’òrgan judicial amb intervenció del Ministeri Fiscal”, ja que “es tracta (...) d’una decisió que s’emmarca en el dret deure de la pàtria potestat que al cos educatiu no pertoca”.

Per això, la sentència no accepta el recurs de la dona, però sí que modifica “la modalitat dels viatges a l’estranger de les menors” quan aquests no es fan en períodes de vacances. En concret, es disposa que aquests hauran de ser “consensuats per ambdós progenitors” o “bé autoritzats expressament (...) per l’òrgan judicial”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.