L’Associació Americana de Banquers (coneguda amb les sigles ABA per la seva denominació en anglès) lamenta la manera de procedir del FinCEN en casos com els de Banca Privada d’Andorra (BPA). L’entitat, un autèntic ‘lobby’ als Estats Units (EUA), considera que l’organisme depenent del departament del Tresor nord-americà actua massa sovint de manera extremadament genèrica, poc curosa i sense acabar la feina que enceta, generant així costos innecessaris al sector bancari.
Aquestes apreciacions es troben contingudes en el comentari que l’ABA americana va fer arribar al FinCEN durant el termini d’al·legacions a què estava sotmesa la comunicació publicada el 10 de març i en què es considerava BPA com una entitat de primer ordre en el rentat de diners. No és la primera vegada que el sector bancari americà ha mostrat el seu desacord amb la manera de funcionar del FinCEN. I arran del ‘cas BPA’ hi ha tornat a insistir, segons un document al qual s’hi ha tingut accés ara.
Les associacions financeres (perquè la nota també la signa la Cambra de Compensació) recorden en el seu escrit que “han donat suport i continuen donant suport als esforços del FinCEN per protegir els Estats Units i el seu sistema financer del rentat de diner, el finançament del terrorisme i els delictes financers”. En aquest sentit, es podria arribar a entendre, deixen dit, la mesura proposada vers BPA. Però a partir d’aquí, tota la comunicació al FinCEN es basa en advertir com de perjudicial i costosa poc acabar sent la mesura, feta com es va fer, per al sistema, partint de la base, de la “petitesa en relació al sistema financer internacional” que suposa BPA.
Entre altres coses, els banquers americans reclamen al FinCEN que faci investigacions més detallades i no tan genèriques. I, també, que s’asseguri que les mesures especials designades són eficaces per tal que el procediment s’acabi de manera adequada i en el moment oportú.
Incerteses
Sobre la primera qüestió, l’ABA ressalta el fet que el FinCEN es refereix a la comissió de pràctiques de rentat de diners per part d’alguns alts executius de BPA. I que demana a tot el sistema que tinguin molta diligència en detectar qualsevol moviment que hagi tingut a veure o tingui relació amb BPA. L’entitat americana ressalta que amb tanta generalitat, i malgrat que BPA tingués pocs corresponsals i una activitat molt limitada en relació al conjunt del sistema, obliga els bancs a haver de fer uns ingents esforços per mirar d’arribar a detectar presumptes anomalies. Recorda l’ABA que si els seus associats no fan degudament la feina s’exposen també a sancions, però que tanta poca concreció els dificulta la tasca de control i els suposa una despesa que no va en correlació amb l’impacte que té una entitat com BPA.
Per això demana al FinCEN que acoti millor les seves investigacions i que publiqués una llista de filials o corresponsals que realment podrien estar afectats en el cas de BPA per tal “d’ajudar les institucions financeres en els seus esforços de complir amb el procés normatiu”. L’ABA ve a dir al FinCEN que no pot subestimar la feina que els genera amb comunicats com el que tenia relació amb el banc andorrà i que no pot al·legar l’organisme del departament del Tresor que l’esforç que es demana als bancs americans “es veu compensat per la necessitat de protegir el sistema financer dels Estats Units”, entre altres coses, recorda, perquè BPA “no és un jugador important en les finances internacionals”.
Una altra de les coses en què insisteix molt l’ABA és en el fet que el FinCEN no actua amb prou celeritat. “Amb massa freqüència, mesures especials proposades en virtut de la secció 311 no estan finalitzades, deixant les institucions financeres als llimbs”. En aquest sentit, l’ABA, després de recordar tot de propostes de sanció que mai no han estat resoltes, critica la “incertesa” que aquesta manera de procedir suposa. I retreu al FinCEN que aquesta manera de fer, sense acabar el que comença, “crea càrregues i costos addicionals”.
I encara hi afegeix: “Aquests retards causen problemes al conjunt de les institucions financeres. A mida que passa el temps sense que hi hagi prevista una resolució final, els corresponsals bancaris comencen a demanar-se si la prohibició de prestar serveis a la part sancionada encara continua vigent. Es pregunten per què, si el govern dels Estats Units, no s’ha pres la molèstia de finalitzar la seva regla, han de mantenir restringides les seves relacions amb la part sancionada. I amb quin dret el banc americà pot limitar negocis legals (de la part sancionada) si no hi ha una resolució degudament finalitzada”.
Comentaris