Andorra podria acollir una vintena de refugiats sirians

Andorra podria acollir una vintena de refugiats sirians. Així ho ha explicat el cap de Govern, Toni Martí, després del discurs oficial del síndic general, Vicenç Mateu, pronunciat a Casa de la Vall en motiu de la celebració de la Diada de Meritxell. Martí, en una decisió que ha trobat el suport de totes les formacions representades a l'arc parlamentari, ha explicat que el Principat, en la mesura de les seves possibilitats, ha de contribuir en la gestió d'aquesta crisi humanitària. De fet, en una reunió mantinguda dilluns, l'executiu -molts dilluns el consell de ministres manté una trobada oficiosa coneguda com a 'governet'- va acordar obrir la possibilitat d’acollir refugiats del conflicte de Síria i de fer-ho de manera coordinada amb l’entorn europeu. El Govern mostrava així la seva solidaritat amb els refugiats del conflicte sirià i manifestava la seva preocupació davant la crisi humanitària que s’està vivint a la regió. L’executiu considera que Andorra ha de participar de les accions i esforços de solidaritat, i que ho ha de fer de manera coordinada amb els països de la Unió Europea. En aquest sentit, els diferents ministeris competents, en coordinació amb altres institucions i entitats públiques i privades, hauran d’assegurar que l’eventual arribada d’un nombre de refugiats a Andorra disposi de la cobertura legal i tècnica adequada, i poder acollir els refugiats sirians en condicions òptimes. Ladislau Baró i Carles Enseñat, Josep Pintat, Rosa Gili i Víctor Naudi i Sílvia Bonet, en nom de tots els grups parlamentaris, han mostrat el seu acord a participar de l'acollida de refugiats. Baró ha recordat que justament en un moment que s'està negociant amb la UE també s'ha de participar en qüestions com la de la gestió de crisis humanitàries. Pintat, per exemple, ha recordat el component solidari que sempre ha mostrat el poble andorrà. I Gili ha recordat que no sempre s'ha de demanar si no que hi ha cops que també cal assumir responsabilitats i rebre. Finalment, Naudi ha considerat que el menys important és el nombre de persones que s'acullin, perquè Andorra no pot assumir un nombre gaire elevat de desplaçats, però que l'important és el fet pel seu simbolisme. Fa uns quants anys, producte d'una altra crisi humanitària, el Principat es va fer càrrec de cinc eritreus que, amb el temps, van acabar marxant del país.

L'arquebisbe i Copríncep encoratja a fer costat als desplaçats L’homilia del Copríncep d’Andorra i arquebisbe d’Urgell ha tingut enguany una càrrega política molt minsa (en altres ocasions s’havia posicionat clarament en contra de despenalitzar l’avortament i havia renyat durament els que hi estaven a favor) i, per contra, s’ha centrat en la crisi dels refugiats i desplaçats sirians. Joan-Enric Vives, que ha recordat que molts andorrans van marxar del país per poder-se guanyar la vida fora i que, després, el Principat s'acabaria convertint en terra d'acollida de persones de totes les ideologies i classes socials, ha destacat,  ha acabat reclamant que és l’hora de demostrar “el nostre europeisme” exemplificant tot el suport necessari a aquelles persones que arriben al continent especialment des de Síria. L’arquebisbe ha explicat que des de Càritas es canalitza l’ajuda, tant a Andorra com a l’Alt Urgell. Primer es farà un acapte de diners. I, en una segona fase, es plantejaria, si cal, l’acolliment d’alguns dels refugiats. A aquest fet també hi està d’acord el Govern d’Andorra de forma coordinada amb les autoritats europees que lideren les polítiques en la matèria. L’acollida, ha recordat Vives, “té certes complexitats”. Ja no per la petitesa del territori o les seves singularitats. El religiós ho deixa, essencialment, perquè està convençut que els desplaçats ja no vindran a aquestes terres perquè preferiran anar en llocs on tinguin família, on la llengua o la religió els sigui més aproximada a les seves o on creguin que hi pot haver més recursos. “Llanceu el cor de pedra i demaneu-ne un de carn que sàpiga estimar”, ha dit el prelat de la diòcesi i cap d’Estat.