El president del col·lectiu, Carles Iriarte, compara la situació que s’està donant al Principat amb l’anunciada per França, on administració i sindicats han arribat a un acord per ajudar econòmicament 120.000 temporers de les estacions d’esquí. Del món de l’esquí directament. Aquí, recorda Iriarte, el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, va venir a dir, manté, que els temporers, els monitors, “ja estem acostumats a perdre feines” i a buscar-se la vida. Una resposta, assegura, que ha indignat força un col·lectiu que ha acabat la temporada hivernal abans del que pensava i el que ha de venir se’ls fa una muntanya.
“Ningú no pensa amb nosaltres.” El mes de març han treballat la meitat de l’esperat, i encara bo, diu Iriarte, que gràcies “a les gestions de l’AAME i que hi havia contracte” pràcticament tots els temporers instructors a pistes o altre personal de les estacions han cobrat fins al darrer dia del mes. En el cas dels monitors, 1.200 euros, 1.400, que no arriba ni al salari mig tot i que molts, explica el dirigent de l’associació, són diplomats. Amb hores extra o sense, amb alguna prima o complement, s’ha arribat al salari base contractual.
“Tots esperaven tenir el mes d’abril, que hauria estat mig mes, però amb Setmana Santa es fa fins i tot més del que es cobra en un mes normal sencer”
“Però tots esperaven tenir el mes d’abril, que hauria estat mig mes, però amb Setmana Santa es fa fins i tot més del que es cobra en un mes normal sencer”. S’han quedat sense aquest salari i l’AAME ha recomanat inscriure’s al registre de desocupats pel Covid-19 malgrat que el propi Govern ja els ha advertit que a excepció d’alguns casos en què es pugui trobar alguna vulneració molt flagrant la resta, si compleixen els requisits, s’hauran d’acollir a la prestació social per desocupació involuntària o a d’altres ajuts socials.
“Però per obtenir aquests ajuts has d’estar gairebé en números vermells, i hi ha gent que té fills, que té una vida, unes perspectives…” I la situació es fa “costa amunt” i la incertesa marca el futur. En el proper mes i mig o dos mesos es fa impossible trobar una feina. Potser fins i tot més enllà. Ni tan sols com a dependent d’un comerç. Ben entès. Ben valorat. La majoria de temporers hivernals del país treballen en l’estiu en activitats turístiques. Pels comuns, com a guies turístics o de muntanya. Per a empreses estivals fent d’instructors de BTT, d’escalada, de vies ferrades o a la construcció.
I ara per ara el més calent és a l’aigüera. D’aquí que els monitors d’esquí, els temporers hivernals del país, demanin una mica més de comprensió. D’empatia. Que no pas d’almoina. Però la resposta primera de l’administració no els ha agradat ni poc ni gens. Res de res. Zero.
Comentaris (8)