“Fa anys que reclamem aquesta adhesió i no només nosaltres; també es reclama per part de tots els organismes dependents de Nacions Unides”, ha recordat la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, en una roda de premsa convocada, tot just, pocs dies després de l’1 de Maig. També ho ha reclamat el vocal de l’executiva Gerard Alís. “Cal exigir que Andorra ratifiqui tot això d’una vegada per totes precisament per implementar plenament tots els drets del treball, que recordem estan reconegut a la nostra Constitució”, ha afirmat.
Per a Casal, entrar a formar part de l’OIT i ratificar el Pacte no hauria de suposar cap canvi radical al Principat. Ara bé, sí que implicaria un canvi que, al seu entendre, seria clau. “La gran part d’aquesta normativa ja la tenim incorporada al cabal andorrà, però no signant i no adherint-nos el que s’estalvia l’Estat és un control internacional que no som partidaris de manllevar”, ha comentat. És a dir, com passa amb altres organismes com el GRECO o la CEDAW, periòdicament experts de l’OIT avaluarien Andorra i avisarien d’allò que falla.
I això, defensen, no seria negatiu. “No parlaria de suspensos sinó de recomanacions que ens farien ser un millor Estat, més inclusiu i atent a les necessitats de col·lectius que són vulnerables. Sabem que el treballador es troba en una situació d’indefensió que cal protegir. De ben segur que se’ns parlaria de millores a les quals, ara, no hi accedim perquè ningú ens està fiscalitzant”, ha destacat. I, per això, ha llançat una reflexió a l’aire: “Que cadascú tregui les seves conclusions del perquè no interessa adequar-nos a una supervisió internacional”.
Més directe ha estat Alís. “Podem dir que, fins ara, governs conservadors han dirigit Andorra i han prioritzat convenis que no van a permetre un equilibri en pro del treballador”, ha apuntat. I és aquí on, des del PS, s’ha recordat que des de Demòcrates sí que es va anar de pressa per adherir-se a l’FMI. A la vegada, Alís ha apuntat que les recomanacions que es rebrien des de l’OIT “són necessàries per avançar en drets fonamentals i tindríem un organisme extern i independent que valoraria el nivell de garantia d’aquests drets”.
Així, ha posat un exemple clar: el de la negociació col·lectiva. Ha recordat que, llei a la mà, “està regulat”, però “no hi ha sindicats prou potents per fer-la efectiva”. Així doncs, al seu entendre, una hipotètica avaluació per part dels experts de l’OIT suposaria “que ens recomanarien prendre mesures públiques per poder-lo exercir”.
Comentaris (1)