El nou estudi actuarial de la CASS pronostica que el sistema de pensions entrarà en dèficit el 2024

El treball retarda un any els números vermells en comparació al darrer informe, del 2015, però remarca la necessitat d’impulsar importants reformes per garantir la viabilitat del model

La CASS va encarregar l'any passat un nou estudi actuarial.
La CASS va encarregar l'any passat un nou estudi actuarial. Toni Solanelles

L’estudi actuarial que la Caixa Andorrana de Seguretat Social va realitzar l’any passat sobre el futur del sistema de pensions avança que a partir del 2024 el saldo de la branca de jubilació passarà a ser negatiu. És a dir, es pagarà més en pensions del que s’ingressarà en cotitzacions. Aquesta data suposa un endarreriment d’un any amb relació a l’informe fet l’any 2015. Per tant, els rectors de la companyia refermen que, malgrat aquest marge nou, cal adoptar mesures per garantir-ne la viabilitat futura.

La CASS va encarregar l’estudi actuarial l’any passat i aquest es va fer amb les dades a 31 de desembre del 2018. Els detalls sobre el mateix seran segurament un dels punts que s’abordi en la compareixença que el president del consell d’administració de l’organisme, Albert Font, oferirà aquest dijous davant les comissions de Finances i de Sanitat del Consell General.

Alguns detalls del treball s’avancen en la Memòria del 2019 que la CASS ha enviat a la cambra parlametària, document al qual ha tingut accés Altaveu. L’estudi, s’explica, s’ha fet amb un horitzó de 30 anys i “indiquen la insuficiència de recursos de la gestió de la branca jubilació per a l’any 2024”. Això suposa un any més tard que l’estudi que es va efectuar el 2015.

Així, l’escenari central indica que el saldo del sistema -és a dir, la diferència entre el que s’ingressa per cotitzacions de la branca de jubilació (ara del 12%) i el que es paga en pensions- es mantindrà positiu els propers exercicis, però serà cada cop més baix. Dels 44 previstos pel 2019 -dada que, per cert, ha acabat sent inferior, quedant en 39,9- es passaria a 37 pel 2020 i així fins que el 2023 el superàvit seria to just de 7 milions.

WhatsApp Image 2020 06 03 at 21 opt 

A partir de l’exercici següent, hi haurà números vermells: -5 en el cas del 2024, xifra que s’aniria incrementant de forma important fins a un dèficit de 414 milions l’any 2043. Són projeccions preocupants però lleugerament millors que les indicades a l’estudi del 2015 Llavors, es calculava que els números vermells arribarien a partir del 2023.

Llei a la mà, ja no s’utilitzarien les reserves actuals del Fons de Reserva. Seria el Govern qui, com ja fa amb la branca general, hauria d’aportar el fons necessari per assolir l’equilibri cada any. Situació que, però, seria insostenible a llarg termini. Si s’optés per agafar els diners de l’FRJ, aquests s’exhauririen l’any 2038, un any més tard del que preveia el treball fet el 2015.

WhatsApp Image 2020 06 03 at 22 opt

Des de la CASS es posa en relleu que el sistema de pensions andorrà té “un règim de base obligatori” però no pas “a diferència d’altres països amb característiques similars, d’un de complementari obligatori”. Això provoca “taxes de cotització més febles i, per tant, drets més febles”. L’estudi també posa en evidència “una població de cotitzants clàssica encara que amb un nivell mitjà d’ingressos modestos en comparació amb els països veïns”.

La CASS defensa una combinació de mesures que inclouen incrementar cotitzacions o endarrerir la jubilació, entre altres

S’admet que les mesures de la reforma aprovada al març 2015 “han millorat les expectatives de sostenibilitat del sistema” però també s’adverteix que “no són suficients en el futur i, per tant, s’ha de continuar impulsant reformes de forma gradual, acoblant-ho amb els canvis socials i econòmics que experimenta la societat andorrana”. 

En el document, es posen sobre la taula diferents mesures a valorar per reconduir la situació. No són, de fet, cap novetat, ja que fa temps que es parla de propostes com l’increment de la taxa de cotització sense adquisició addicional de punts, l’endarreriment de l’edat de jubilació o la desindexació completa de les pensions i la seva no revalorització. De totes elles, s’admet que la seva aplicació pot ser complicada pels efectes que pot tenir en empreses o en futurs pensionistes.

 De fet, es defensa que “la solució per intentar reconduir la situació no passa per una única solució sinó per diferents, i que fossin sostenibles i revisables en el temps”, tot recordant que “bona part del desequilibri rau en el factor de conversió no ajustat a l’esperança de vida actual”. Així, es recorda que, actualment, està fixat en 9,6. És a dir, es calcula que un pensionista cobrarà prestació durant 9,6 anys a comptar des de la jubilació ordinària de 65 anys. En canvi, l'esperança de vida real a l’arribar als 65 anys és aproximadament de 20 anys.

Etiquetes

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.