Més de tres-centes demandes més per rebre ajut per poder pagar l’habitatge

Afers Socials atribueix més ‘culpa’ a l’increment de sol·licituds a la flexibilització dels criteris que no pas a la crisi econòmica, encara que deixa clar que no es pot obviar

Víctor Filloy i Joan Carles Villaverde durant la compareixença.
Víctor Filloy i Joan Carles Villaverde durant la compareixença. J. A. VILADOT / SFGA

El ministeri d’Afers Socials ha atorgat per aquest 2021 més de tres-cents ajuts més a l’habitatge que per a l’any anterior, una xifra que és clavada al nombre de sol·licituds de més que s’han rebut en la present convocatòria. El titular del ministeri, Víctor Filloy, i el director del departament, Joan Carles Villaverde, consideren que la flexibilització dels criteris per poder-se acollir a la prestació té més part de culpa de l’augment de peticions que no pas la crisi econòmica, encara que és clar que en veure moltes famílies reduïts els ingressos hi han pogut tenir accés amb més facilitat.

En total s’han concedit per aquest 2021 1.395 ajuts dels 1.778 demanats. “És una combinació de les dues qüestions”, ha insistit Filloy, remarcant la rebaixa dels llindars i la situació econòmica que afecta en negatiu moltes famílies. Justament, les famílies monoparentals i la gent gran són els que més demanen i, conseqüentment, el que més suport reben. En la convocatòria d’aquest any s’hi han destinat prop de 2,9 milions d’euros pels 2 milions justos que s’hi van destinar l’any passat. De mitjana, la prestació anual que reben les famílies beneficiàries de l’ajut és de poc més de 2.000 euros, quan l’any passat va quedar en 1.875 euros. Aquest increment també tindria a veure amb la supressió d’alguns dels límits imposats en altres convocatòries.

Filloy i Villaverde, que han recordat que l’any passat, davant l’esclat de la pandèmia, es van activar ajuts específics, han explicat que la flexibilització dels criteris emprada aquest any ja es mantindrà per a properes convocatòries dels ajuts. La prestació a l’habitatge de lloguer s’ha acordat ara però es paga de manera retroactiva i ja fins al mes de juny inclòs. Aquest avançament “d’ofici” de sis mesos i sense que calgui d’entrada aportar els rebuts que justifiquin el pagament efectiu de la renda es fa “per evitar desplaçaments massius” en un moment, en una època, que no són recomanables, ha recordat el director d’Afers Socials.

comparatiu
 

Entre altres coses, Villaverde ha explicat que és la superació dels barems el que suposa la majoria de denegacions. I que els sol·licitants, si veuen que tenen uns ingressos similars als que tenien un exercici que han vist refusada la seva petició, ja no reiteren en la demanda. En canvi, enguany sí que han demanat prestació famílies que en altres ocasions no es podien acollir a l’ajut perquè el lloguer que paguen superava un màxim imposat i que enguany s’ha suprimit com a criteri invalidant per fer la petició.

Andorra la Vella concentra la majoria d’ajuts que es distribueixen gairebé de manera equitativa entre totes les parròquies en funció del seu pes poblacional. Encara que en xifres absolutes i percentuals són ciutadans espanyols els que més reben la prestació, els nacionals andorrans hi queden a tocar. En tercer lloc hi queden els sol·licitants portuguesos. Com a detall concret, el jove tipus que demana la prestació i la rep és andorrà i viu sol a Andorra la Vella. En canvi, quan es tracta d’una persona gran, sol ser també resident a la capital i vivint sol però, en canvi, es tracta d’una persona de nacionalitat espanyola.

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.