El departament d’Afers Socials ha presentat aquesta tarda la representació de la situació social del país, on es mostra que tret de l’habitatge, n’hi ha moltes que han reduït una mica el percentatge. Això, però, “no treu que les famílies continuïn requerint el suport del ministeri”. Així ho ha explicat aquesta tarda la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, la secretària d’Estat Esther Cervós i el director del departament, Joan Carles Villaverde.
Els expedients totals oberts ha estat un 23,60% menys que l’any anterior, passant de 1.464 a 1.118. En xifres absolutes, això suposa 346 expedients menys. D’aquests, els relacionats amb l’atenció continuada suposen el 72%, i durant el 2024 n’hi va haver 806, un 25% menys que l’any anterior. Pel que fa als d’atenció puntual, n’hi va haver 312, un 20% menys que el 2023 (389). Quant als usuaris, hi ha hagut un 19,50% menys, passant de 2.042 a 1.640 persones.
Quant al servei d’atenció immediata (SAI), es van gestionar 39 expedients entre un total de 47 usuaris, la qual cosa suposa un increment del 35% dels expedients respecte del 2023 i una pujada del 27% en la xifra d’usuaris. Així mateix, el servei telefònic d’urgència (STU), que té per objecte informar, assessorar, orientar i atendre demandes de caràcter urgent, va efectuar 203 intervencions, un 15% menys que el 2023.
Marín ha deixat clar que aquesta reducció de les dades -tal com van anunciar la setmana passada amb les de Càritas- es deu al fet que hi ha una disminució dels casos en part gràcies a tot el suport que s’està fent. Tot i això, Villaverde ha remarcat que tot i que han baixat els usuaris així com els ajuts, la despesa no ha baixat: “La cistella bàsica ha augmentat un 7,82%. Que hi hagi menys famílies no és una causa-efecte perquè hi hagi menys despeses”.
“La situació econòmica actual ha contribuït que els ajuts econòmics ocasionals s’hagin estabilitzat i focalitzat sobretot cap al problema del preu de l’habitatge”, ha exposat la ministra Marín, que ha afegit que hi contribueix el fet que les famílies monoparentals i unipersonals són cada cop més quantioses en la societat andorrana. Aquesta evolució de l’estructura social fa que, de fet, 3 de cada 4 expedients atesos pels serveis socials d’atenció primària corresponguin a aquest tipus de llars.
INCREMENT DEL 10,5% DELS AJUTS A L’HABITATGE DE LLOGUER
El 2024 es van atorgar un total de 5.533.776,89 euros en ajuts a l’habitatge de lloguer (un 10,5% més que el 2023), que es van repartir entre 2.517 usuaris (un 15% més que el 2023). El 2024 ha estat el darrer any en què s’ha mantingut la flexibilització dels requisits per accedir-hi. Enguany, ha recordat la ministra, s’han establert uns nous requisits d’accés en consonància amb la posada a disposició de la ciutadania dels primers pisos del parc públic d’habitatge de lloguer assequible, que tancarà l’any amb prop de 200 pisos, una xifra que s’incrementarà fins als 500 el 2027.
AJUTS OCASIONALS I ALTRES PRESTACIONS
El 2024 es van atorgar 2.923 ajuts econòmics ocasionals, que s’adrecen a persones o famílies i estan destinats a finançar les despeses derivades de l’atenció a necessitats puntuals. Se’n van beneficiar 755 llars (un 1% menys que el 2023) i van suposar una despesa de 3.497.879 euros (un 7,82% més que el 2023). En aquest sentit, durant la roda de premsa, s’ha ressaltat que “han baixat usuaris pel que fa al servei atenció primària i els expedients, però no ha baixat la despesa. La cistella bàsica ha augmentat un 7,82%, que hi hagi menys famílies no és una causa-efecte perquè hi hagi menys despeses”.
Finalment, en la prestació familiar per fill a càrrec s’ha liquidat 1.355.717,60 euros el 2024 i 334.704,11 euros en concepte de prestació per desocupació voluntària.
Comentaris (6)