L’eruga processionària (Thaumetopoea pityocampa) no és una plaga invasora, com sol creure’s, malgrat que la seva presència ha anat a més amb el canvi climàtic. En elevar-se la temperatura, més amunt, en termes d’altitud, puja l’eruga. És una arna nocturna autòctona dels boscos mediterranis, que s'alimenta de les acícules dels pins, forma part de la dieta d'insectes i aus, i en una fase del cicle vital es transforma en una eruga amb pèls urticants. Depenent de les condicions meteorològiques, però habitualment a l’inici de la primavera, aquestes erugues baixen dels arbres en llargues fileres per buscar un lloc on enterrar-se i convertir-se en papallona. Una femella pot posar entre 100 i 200 ous a cada niu, però no tots es converteixen en eruga. Una gran part són depredats per insectes. És el moment d'evitar picades, sobretot perilloses en persones al·lèrgiques, nens petits i mascotes.
Si es passeja amb gossos, les precaucions han de ser més grans, perquè s’acosten a les erugues. Cal advertir que els símptomes poden incloure reaccions inflamatòries en pell i mucoses, inflor del musell, salivació excessiva, rascat compulsiu, edema de llengua, cianosi (llengua blavosa), febre, dificultat respiratòria, a més de conjuntivitis, a més de conjuntivitis, a necrosi. Si hi ha la possibilitat que l’animal hagi ingerit alguna eruga, en poques hores pot estar en risc de mort. Per això, davant de la mínima sospita, cal acudir immediatament al centre veterinari més proper. Mentre s'hi arriba, es recomana deixar caure aigua temperada sobre la zona afectada (boca/musell), sense fregar ni manipular, perquè pot empitjorar la reacció i alliberar més substància irritant.
TOXINA
Els seus pèls urticants contenen thaumatopina, una toxina capaç de provocar irritacions cutànies, oculars i reaccions al·lèrgiques en persones i animals. Les més greus es produeixen si hi ha contacte directe amb l'eruga o si s'empassen els pèls. La primera norma és no acostar-se ni tocar-les, ni tan sols amb un pal, i tampoc manipular-ne els nius. Quan perceben perill, les erugues es posen en alerta i ericen el seu cos, alliberant milers de pèls diminuts, que són transportats pel vent i poden provocar irritacions en pell i mucoses fins i tot estant a certa distància.
Com s’ha dit, passejar amb animals pel bosc aquesta època pot esdevenir tot un risc. Però també pot ser-ho si s’hi va sense mascota. És aconsellable evitar passejar o romandre sota pins afectats i, en cas de fer-ho, portar el cos cobert i fer servir gorra i ulleres. Els pèls poden romandre a la roba sense que es detectin, per la qual cosa convé rentar-la. Si pica, cal rentar amb aigua freda o tèbia, sense fregar. Si la persona afectada desenvolupa símptomes greus com inflamació de la cara i/o els ulls, urticària generalitzada, dificultat per respirar i fins i tot reaccions anafilàctiques, necessitaria assistència urgent.
Comentaris