El text s’ha consensuat entre totes les forces del Consell General, amb l’excepció d’Andorra Endavant, que es mostra contrària a aquesta opció malgrat que sigui inclosa en el conveni d’Istambul, signat pel Principat. Govern, però, manté des de fa temps una reserva a un dels punts de l’acord: el que fixa que els Estats hauran de garantir que les víctimes d’aquests delictes cobrin immediatament les indemnitzacions que fixi la Justícia i, d’aquesta forma, no deixar-les desprotegides. La voluntat del text ara tramitat, que modifica la Llei per a l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica és dotar l’executiu de la normativa per poder disposar del sistema que permeti fer efectiva aquesta part del conveni i, per tant, aixecar la reserva.
“Respon a la voluntat i al compromís polític establert el 2023”, ha explicat la vicepresidenta demòcrata, Maria Maritsella, tot defensant que s’establirà “un sistema coherent i eficaç” però que “no menyscabarà les finances públiques”. I és que el text fixarà de forma clara que, en aquells casos on Govern hagi de pagar diners a les víctimes, també “tindrà l’obligació de perseguir l’agressor per rescabalar-se”.
“Respon a la voluntat i al compromís polític establert el 2023”, ha explicat la vicepresidenta demòcrata, Maria Maritsella, tot defensant que s’establirà “un sistema coherent i eficaç” però que “no menyscabarà les finances públiques”. I és que el text fixarà de forma clara que, en aquells casos on Govern hagi de pagar diners a les víctimes, també “tindrà l’obligació de perseguir l’agressor per rescabalar-se”. És a dir, s’exerciran accions per garantir que l’home pagui finalment aquests diners.
La proposició de llei, com ha explicat la consellera general i vicepresidenta del grup de Concòrdia, Núria Segués, estipula de forma clara “quins són els beneficiaris i els supòsits de concessió o denegació”. I deixa clar que no es limita únicament als casos de maltractament, sinó que abasta tots els àmbits de violència contra les dones. I, per tant, també els casos d’agressió sexual, independentment que hi hagi hagut o existeixi vinculació de parella entre agressor i víctima. “Al final, estem parlant d’una llei per erradicar la violència contra les dones”, ha defensat la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal.
La regulació deixarà clar que podran ser beneficiàries d’aquesta subsidiarietat per part de l’Estat de les víctimes dels delictes comesos “en territori nacional” i que, en cas que aquest hagi produït la seva mort, es derivarà cap als fills menors no emancipats o els majors que en depenguessin econòmicament. Sempre, això sí, caldrà una sentència judicial ferma que hagi declarat la culpabilitat de l’agressor i hi haurà un règim d’incompatibilitats: Govern no haurà d’intervenir si la persona ja cobra una indemnització per part del culpable o via assegurança privada.
Un altre punt clau, com s’ha dit, és que es fixarà l’obligatorietat per part de l’executiu de reclamar aquestes quantitats a l’agressor. “Així, s’assegura que la víctima rebi els diners de forma immediata, però garantint que el responsable acabi assumint els costos”, ha manifestat Segués. El text també incorporar la possibilitat que si es detecta alguna irregularitat es pugui revisar el cas, revocar el pagament i, fins i tot, demanar el retorn dels diners. També, via disposició final, s’indicarà que Govern haurà de fer campanyes informatives sobre el canvi normatiu.
La llei preveu que l’actuació de l’Estat s’hauria de demanar específicament. Així, s’indica que “l'acció per sol·licitar la prestació prescriu pel transcurs del termini d'un any, el còmput del qual s’inicia una vegada transcorreguts tres mesos des de la data en què s’hagi requerit judicialment el pagament la indemnització a l’autor del delicte i sense que aquest hagi satisfet totalment el pagament referit”. Ara bé, hi haurà una excepció. Via disposició transitòria s’estableix que la podran demanar també les víctimes d’aquests delictes que s’hagin comés a partir del 12 de febrer del 2015. Aquestes persones disposaran de dos anys per fer la petició des de l’entrada en vigor de la llei.
El text també aporta una altra novetat significativa. Per primer cop en la legislació andorrana es definirà, amb tot el que comporta, el concepte de violència vicària com a “aquella que exerceix el cònjuge anterior o actual contra els nens només pel fet de fer mal a les mares”. Casal ha apuntat que el canvi calia perquè “és una realitat que socialment està cada cop més a l’ordre del dia” i ha avançat que “després caldrà fer reflexions que van més enllà, com ara que fer en l’àmbit dels processos de família” si es constata que un pare és un agressor. “Tenim l’obligació d’identificar el fenomen i de posar-hi remei”, ha afirmat la parlamentària canillenca.
Des dels tres grups han evitat comentar la postura d’Andorra Endavant, formació que s’ha tancat en banda i que es mostra contrària al fet que sigui Govern qui actuï per garantir que les víctimes de violència vers les dones rebin la indemnització que fixi la Justícia. Això sí, han defensat la necessitat de tirar endavant aquest canvi. ““Hem ratificat un conveni i tenim l’obligació de donar compliment a l’obligació de protegir les víctimes. Hem de posar mesures eficaces i garants per a aquesta protecció”, ha argumentat Segués, mentre que Martisella ha defensat que “les víctimes no poden quedar desateses; no les podem deixar en aquesta situació”.
En aquest punt, Casal ha volgut agrair al Consell Superior de la Justícia la tasca feta per recopilar informació sobre les indemnitzacions fixades els darrers anys en casos de violència contra les dones que han arribat als tribunals. Així, ha apuntat que la quantitat global arriba a 125.000 euros. D’aquests, però, únicament 13.998 no van ser pagats pels agressors. Seria, per tant, aquesta xifra la que hauria hagut d’assumir l’Estat en els darrers deu anys. “Parlem de molts pocs diners”, ha comentat.
Comentaris (19)