Les grans empreses d’ús públic tindran dos anys per elaborar els plans d’accessibilitat

La llei introdueix per primera vegada els aspectes cognitius amb l’objectiu “d’arribar a tota la ciutadania, no només a les persones amb discapacitat”

Trini Marín i Ester Cervós durant la presentació del Projecte de llei d'accessibilitat universal.
Trini Marín i Ester Cervós durant la presentació del Projecte de llei d'accessibilitat universal. SFGA/JAViladot

El ministeri d’Afers Socials ha presentat el projecte de llei d’accessibilitat universal, que s’entrarà a tràmit parlamentari aquesta mateixa setmana amb l’objectiu que el Consell General l’aprovi, “si pot ser, abans de l’estiu”, tal com ha manifestat la titular de la cartera, Trini Marín. L’objectiu, diu, “és arribar a tota la ciutadania, no només a les persones amb discapacitat” i s’ha inclòs tot el que fa referència a la part cognitiva. Una de les novetats és que les grans empreses d’ús públic com l’hostaleria o comerços tindran dos anys per redactar els seus plans d’accessibilitat a partir que s’aprovi la modificació del reglament, que l’executiu estima que estarà el 2026.

“La llei d’accessibilitat universal és un text de gran transcendència per al futur de la nostra societat”. Així ha començat Trini Marín la presentació del projecte de llei, que tal com ha exposat, s’ha consensuat amb les associacions implicades. De fet, la primera llei data del 1995 i només contemplava les barreres arquitectòniques. “Calia una adaptació a les recomanacions del Comitè dels drets de les persones amb discapacitat i s’inclou els aspectes congnitius”, assenyala. De fet, el 2023 l’aleshores titular d’Afers Socials, Víctor Filloy, va presentar una llei i que l’actual ministra s’ha volgut fer seva.

Un pla d’accessibilitat és instrument que identifica i planifica les actuacions i de contenir una diagnosi inicial, així com les mesures d’intervenció

L’objectiu és garantir l’accessibilitat de totes les persones per poder viure d’una manera més independent i participar en tots els aspectes de la vida, especialment en l’entorn natural i urbanitzat, els transports, la informació i les comunicacions, els serveis públics i d’ús públic i els productes. Tot això, s’aconsegueix mitjançant els plans d’accessibilitat. Es tracta d’un instrument que identifica i planifica les actuacions. Han de contenir una diagnosi inicial i les mesures d’intervenció. La secretària d’Estat d’Afers Socials, Ester Cervós, “els establiments comercials, culturals i d’hostaleria tindran dos anys per redactar-los per garantir que tothom hi pugui accedir de manera autònoma i segura”. Aquest termini començarà quan es tingui enllestit el reglament d’accessibilitat que ha titllat de “complex” i estima que en un any el treball estarà fet.

Trini Marín ha manifestat que des de Govern i les empreses “no ens estem quiets” i exposa que en les darreres eleccions “vam treure un dossier de lectura fàcil i estem treballant per publicar algunes de les lleis en aquest format”.

En cas que es donin circumstàncies com limitacions orogràfiques o estructurals que no permetin que un espai no pugui assolir les condicions necessàries, s’aplicarà el principi de proporcionalitat i ajustos raonables. La Comissió per al Foment de l’Accessibilitat emetrà un informe preceptiu sobre la idoneïtat d’aquestes i el Govern les validarà.

PERSONA DE SUPORT

Una altra de les novetats és que la informació digital haurà de ser proporcionada en formats usables i comprensibles. Així mateix, s’introdueix la figura de la persona de suport per aquells interessats que tinguin dificultats a l’hora d’expressar-se en l’àmbit judicial o policial. La designació la farà l’afectat i ho pot fer en qualsevol moment del procés.

En el cas del transport públic, les empreses que realitzen el servei han de garantir que tothom hi pugui accedir. Així mateix, es preveuen llicències de taxi específiques.

El projecte de llei també crea un distintiu de qualitat que permet identificar i reconèixer els locals que assoleixin les condicions d’accessibilitat notables i que compleixen més del que exigeix la norma pel que fa a la supressió de barreres arquitectòniques o la formació del personal.

Finalment, s’ha actualitzat el règim sancionador que oscil·larà entre els 300 i els 100.000 euros.

Comentaris

Trending