Així ho ha explicat, Guillaume Leroy, un dels autors de l’estudi en la comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS. Durant la seva compareixença, l’expert francès ha tornat a reiterar la “feblesa” que, al seu entendre, té ara el sistema, amb un factor de conversió elevat en comparació a altres models similars que, ha indicat, “són molt menys generosos” que el d’Andorra.
Amb totes aquestes dades sobre la taula, les conclusions segueixen sent clares: la tendència indica que el superàvit de la branca de jubilació s’esgotarà a partir del 2024 i, per tant, llavors caldrà posar diners, sigui del fons de reserva sigui el Govern, per poder complir amb tots els compromisos de pensions. I aquesta situació ha estat agreujada per la pandèmia.
Un punt posat en relleu és el fet que molts sistemes de pensions a altres països inclouen un règim complementari que acaba servint per incrementar la pensió final, situació quen no es dona a Andorra
La crisi econòmica derivada, ha recordat, ha provocat una davallada important del que s’ingressa per cotitzacions. Per tant, hi ha “un factor de degradació del sistema que s’afegeix als baixos tipus d’interès”. A banda, i en aquest afortunadament, a diferència d’Espanya o França, a Andorra l’impacte del coronavirus en la mortalitat del col·lectiu que cobra pensions ha estat inferior.
En la comparativa amb altres règims de pensions de països similars, com ara Mònaco, Nova Caledònia o Luxemburg, Leroy ha posat en relleu que tots ells aporten un règim complementari d’obligada cotització per completar la prestació. I, malgrat això, ha indicat, també en aquests indrets es plantegen possibles reformes. Uns canvis que seran imprescindibles, al seu entendre, al Principat. “Hem mirat com evolucionen les reserves, que desapareixeran el 2037 o 2038. Caldrà augmentar les cotitzacions i baixar les pensions si no es fa res”, ha comentat.
Durant la sessió també ha participat un altre expert, en aquest cas proposat pel PS. Luís Vicente Recuenco, especialista en sistemes de pensions comparats, ha volgut posar el d’Andorra en relació a altres. Principalment, ha centrat la seva exposició en els d’Holanda, Anglaterra, Suècia i Espanya. En aquest sentit, ha posat en relleu que un fet clau per al futur dels models és “la capacitat que té cada país de generar riquesa”.
De fet, ha volgut remarcar que els països on els sistemes es troben en millor situació són aquells que tenen una major presència de les dones en el món laboral. “Això té un impacte important, perquè hi ha més ingressos”, ha indicat. Per això ha apuntat que “tot el que es fa en despesa social”, com ara la creació d’escoles bressol, “té un retorn molt important”.
Comentaris (3)