El treball va ser una concessió que Andorra Endavant, des de fa mesos defensora a ultrança d’aquesta mesura, va arrencar durant la negociació parlamentària del pressupost. En lloc de la seva proposta de destinar una partida important, de gairebé quatre milions, per comprar i instal·lar cases prefabricades, es va acceptar fer aquest estudi, que es va encarregar a l’arquitecta Sònia Palau.
L’informe analitza quatre tipus de construccions i quin seria el rendiment que es podria aconseguir en un terreny concret. En aquest cas, el que ha cedit el comú de la Massana, prop de la Farga Rossell, de 809,83 metres quadrats. Ara bé, la mateixa autora ja avisa que “tot i que s’ha sol·licitat estudiar la parcel·la com si aquesta fos plana, per no tenir en compte les adaptacions topogràfiques del terreny, es pot intuir que l’adaptació al desnivell seria força limitada”. I, per tant, ja es posa en relleu que “l’opció de les ‘tiny houses’ no és adequada per aquest tipus de terreny”.
Més enllà d’això, la proposta d’AE té altres problemes. Així, s’indica que només es podrien instal·lar quatre construccions, d’uns 73 metres quadrats cadascuna. I, per tant, el rendiment del sòl seria molt baix. En aquest cas, s’estima que el cost total del projecte seria el més baix de les quatre opcions -784.520 euros-, però, en canvi, només es tindrien quatre habitatges, amb un preu mitjà de 196.130 euros.
Pel que fa a les altres tres alternatives estudiades al treball, la que permetria fer un millor aprofitament del terreny seria la barreja d’una estructura de formigó que es completés amb prefabricats de fusta. En aquest sentit, seria una construcció similar a la que s’està tirant endavant a l’avinguda del Pessebre d’Escaldes-Engordany. En aquest cas, es calcula que a la Massana es podrien construir fins a 30 pisos amb una inversió de 6,36 milions. De mitjana, 212.000 euros per cada nou habitatge.
Pel que fa a una construcció “tradicional”, aquesta permetria només 20 pisos. Seria, això sí, més barata: 3,6 milions. El cost per habitatge, per tant, seria el més baix de les quatre opcions analitzades: 180.000 euros. La darrera alternativa analitzada és la que marca mòduls apilables. En aquest cas, s’obtindrien 7 pisos i 10 places d’aparcament amb una inversió d’1,5 milions. Per tant, gairebé 216.000 euros per habitatge.
“UNA PRESA DE PÈL”
Des de la formació, Carine Endavant, a través d’un missatge compartit, ha deixat clar que segueixen defensant la proposta, malgrat el resultat de l’estudi. “Nosaltres vam proposar cases modulars i també les ‘tiny houses’ perquè són molt ràpides d’execució, i no tenim temps perquè la gent està marxant d’Andorra, i el Govern té terrenys i, per tant, s’ha d’actuar ja”, ha comentat. Sobre l’estudi, denuncia que no s’han fet comparatives a nivell internacional i que s’han analitzat poques marques, tot defensant que “nosaltres sí que ho hem fet i puc dir que el preu és molt més reduït que la construcció en formigó”. Per això, no es mossega la llengua i parla “d’una presa de pèl”.
Comentaris (5)