“El silenci no és una arma de combat”

Cañada ha titllat de “xacra” els abusos sexuals i ha assegurat que si “és una problemàtica sempre condemnable, exercir-la sobre menors és encara més abominable”. El Raonador ha mostrat el seu compromís en ser proactiu en la protecció de la infància. “Protegir i acompanyar”, ha dit. I com es pot conjugar tot plegat amb el fet de no contribuir a la revictimització de les víctimes però, alhora, poder oferir “una informació veraç”.

La psiquiatra i excap del servei de Salut Mental del SAAS Gemma Garcia Parés, director del seminari, ha fet una pinzellada amb dades tot recordant que majoritàriament les víctimes són dones alhora que molts dels agressors són homes de l’entorn mateix de la persona que acaba sofrint els abusos. “En un 70% dels casos  la violència sexual és perpetuada per algú de la mateixa família”, ha afirmat Garcia Parés donant tot un seguit de dades globals abans de convertir-se en una de les ponents de la primera taula de debat.

Per a professionals sanitaris com la psicòloga clínica del Sant Pau Mireia Forner la violència sexual és “un problema de salut pública, és un problema social i un problema legal” alhora que “la violència sexual fa emmalaltir”

Moderada pel periodista Josep Puigbò, han pres la paraula en aquesta primera taula rodona la psicòloga de l’hospital de Sant Pau Mireia Forner, especialista en el treball de reparació del dany causat per la violència sexual; el sociòleg i director del que s’havia conegut històricament com el CRES, Joan Micó; i el periodista especialitzat els darrers anys en investigació d’assetjaments Albert Llimós, a banda de la citada Gemma Garcia. Micó ha repassat les dades ja sobradament conegudes de l’estudi fet per l’Unicef sobre l’ús de les pantalles o l’acumulat de xifres nacionals fins al 2022, que també han estat exposades a bastament.

Forner, la primera en fer l’exposició en el marc de la taula rodona, ha destacat que la violència sexual és “un problema de salut pública, és un problema social i un problema legal” i ha assegurat que “la violència sexual fa emmalaltir”. En aquest sentit, ha ressaltat un estudi recentment publicat en una prestigiosa revista científica i fet a Austràlia però que per la seva potència és força extrapolable i que posa en relleu que “entre un 20 i un 40% dels casos de trastorns de la salut mental tenen a veure amb maltractaments en la infància” haguts prèviament.

La psicòloga de Sant Pau ha remarcat la importància del “procés de revelació” i com d’important és “la revelació”. És a dir, que una víctima decideixi fer el pas d’explicar el que li passa o li ha passat. Quan algú es disposa a fer aquest pas, ha dit Mireia Forner, “se l’ha de validar, se l’ha d’acompanyar”. Una manera de fer que, en certa manera, ha compartit Albert Llimós quan ha assegurat que quan s’està davant d’una víctima s’ha de ser “més activista que periodista” per poder escoltar i no contribuir a qüestionar i, per tant, a què faci marxa enrere o es pugui revictimitzar la víctima.

La taula rodona ha donat força de sí, amb el debat sobre què i com han de publicar els periodistes, els mitjans de comunicació les informacions relatives als abusos. I si s’ha de protegir la víctima exclusivament o s’ha de ser escrupolós amb la presumpció d’innocència de l’agressor. Aquí hi ha hagut opinions per a tot. Però sempre s’arriba a allò de les dimensions d’Andorra i altres menesters. I que si A i que si B. Més encara amb dos casos d’agressions sexuals constitutives de violació molt recents. 

El debat ha continuat al tomb de la segona taula rodona, que versava justament sobre ètica i jurídica. La filosofa i, especialment per a l’ocasió, exdirectora de la unitat d’igualtat de la Universitat de Barcelona (UB) Núria Sara Miras i l’expresident del Tribunal de Corts a banda de tenir múltiples càrrecs judicials a Espanya Josep Maria Pijuan han fet una aportació significativa cadascú des de la seva visió. I han permès mantenir viu el debat. Que si les filtracions a la premsa, que si cal facilitar informació. En aquest sentit s’ha referit, per exemple, l’experimentat advocat Manuel Pujadas, que ha assegurat que s’estima més “facilitar tota la informació disponible que no pas que els periodistes hagin d’especular”. 

Relacionat

Clam perquè l’edat del consentiment per a relacions sexuals passi dels catorze als setze anys

Una ponència de Josep Puigbó sobre ‘La responsabilitat social de l’ofici de periodista’, fent una crítica constructiva als mitjans de comunicació, i un petit parlament del síndic general, Carles Ensenyat, han tancat la jornada, que ha estat considerada com a molt profitosa i interessant per la gran majoria dels assistents. Ensenyat, que ha fet una tancada defensa del Raonador del Ciutadà, que ha considerat “una institució crucial en la defensa dels drets i llibertats de la ciutadania” i que “promou una administració més justa, més eficient, més transparent”, ha afirmat que el seminari realitzat ha de servir per fer “un pas endavant” per tal que es pugui combatre la xacra de les agressions sexuals “sense malmetre el dret a la informació o silenciar una violència que cal eradicar”. 

UNA LLAVOR

Els dos principals promotors del seminari, el Raonador pròpiament dit i la psiquiatra Gemma Garcia Parés han fet un molt bon balanç de la jornada. “Una valoració molt positiva” segons un Xavier Cañada que ha superat les 120 places inicialment previstes. “L’important és transmetre, posar la llavor i que això vagi germinant” en relació a la generació d’una consciència davant d’un col·lectiu “doblement vulnerable”. 

L’excap del servei de Salut Mental del SAAS, que ha recordat que una persona víctima de violència sexual “pot tenir tota mena de problemes psiquiàtrics”, també ha coincidit en el fet que espera que el seminari sigui “una mena de detonador”, d’inici de converses entre totes les parts implicades en el tractament de casos d’abusos i de maltractaments a menors perquè es pugui passar el missatge sense revictamitzar la víctima i amb una visió sensibilitzadora.