Afers Socials

Els economistes lamenten que es fa tard amb la reforma del sistema de pensions

El degà del col·legi, Eduard Jordi, posa en relleu que les mesures ara “hauran de ser més contundents” que si s’hagués afrontat el problema fa uns anys i, per tant, més doloroses

13/08/2022 (09:08 CET)

Es va tard. Molt tard. Així s’expressa el president del Col·legi d’Economistes, Eduard Jordi, quan se’l i demana per la reforma del sistema de pensions. Al seu entendre, fa molt de temps que caldria haver pres mesures. Ara, en canvi, les que s’hagin d’adoptar seran més dures. Caldrà que ho siguin si realment es vol aconseguir un model que sigui sostenible en el temps. Per això, lamenta que, durant molts anys, s’hagi carregat contra qualsevol que advertia de la situació.

“El sistema actual no té futur i això se sap de fa temps. Es va fer penant que la distribució d’edat era una piràmide i ara és una baldufa”, recorda el degà dels economistes. I, per això, “em queixo que fa molts anys que se sap i no hi ha hagut prou valentia” per afrontar el programa. Al contrari, “només puntades endavant per anar tirant”.

“El que no ens podem permetre com a societat és que els nostres padrins o els del futur hagin de malviure; calen pensions dignes”, afirma amb rotunditat

Resultat? “Ara a ningú li agradarà perquè haurem de pagar més i treballar més anys. I electoralment no agrada”, remarca. A banda, lamenta que “com més tard pitjor”. Assegura Jordi que “si haguéssim actuat abans, les accions haurien pogut ser més progressives”. En canvi, ara, “hauran de ser més contundents”.

Sobre la proposta de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), té clar que “apujar les cotitzacions és inevitable” així com l’allargament de l’edat de jubilació “diferenciant en funció de la professió”. Es tracta, assegura, d’una mesura “lògica”, ja que “hem allargat l’esperança de vida i arribem a certes edats millor que no pas abans”.

El que també defensa és que, sostenibilitat a banda, la reforma també ha de perseguir un altre objectiu clau. “El que no ens podem permetre com a societat és que els nostres padrins o els del futur hagin de malviure; calen pensions dignes”, afirma amb rotunditat. Actualment, lamenta, això no succeeix.

“N’hi ha de molt baixes”, recorda. També apunta que “després cal mirar també que hi ha gent amb recursos; el sistema ha de protegir els vulnerables i tothom ha de tenir un mínim per viure”. Per això, valora de forma positiva el fet que es preveurà una pensió màxima i una de mínima.

També apunta que per abordar la reforma “cal parlar amb valentia”. No és senzill, admet, ja que “històricament, a qui alçat la veu se l’ha titllat de catastrofista i no era just”. Això ha conduït que, ara, “les actuacions hauran de ser més contundents per assegurar el benestar dels padrins de cara al futur”.

Etiquetes