El dur missatge antiavortament de l’Església espanyola evidencia la dificultat de la despenalització

La Conferència Episcopal emet una contundent nota en reacció a la sentència del Constitucional que ha validat la llei aprovada el 2010 pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero

Vives, durant un acte al Palau Episcopal.
Vives, durant un acte al Palau Episcopal.

Durant el debat d’investidura, un dels temes que es van posar sobre la taula és la voluntat d’avançar en la despenalització de l’avortament. Segons va indicar Xavier Espot, ara ja cap de Govern electe a l’espera de prendre possessió, es vol fer sempre negociant amb el Copríncep episcopal. La tasca, però, no serà senzilla. I ho evidencia el comunicat que l’òrgan de direcció de l’església espanyola, la Conferència episcopal, ha fet pública arran de la sentència del Tribunal Constitucional que valida la llei de l’avortament aprovada pel Congrés el 2010.

Així, la nota l’ha emès la comissió executiva de l’organisme -al qual, cal recordar, pertany Joan Enric Vives, que en aquest cas és president de la comissió episcopal per al clergat i seminaris- es mostra especialment crítica amb la sentència feta pública fa uns dies tot lamentant que s’hagi aprovat una ponència “que presenta l’avortament com un dret, avalant d’aquesta forma una llei ideològica, acientífica i que promou la desigualtat”.

El comunicat denuncia que s’hagi validat una resolució “que declara constitucional que hi hagi éssers humans que no tenen drets” i es demana “com és possible parlar encara de dignitat de la persona humana quan es permet matar la més dèbil i innocent”. En aquest sentit, se cita al papa Francesc: “Aquest és el camí nefast de les colonitzacions ideològiques que anteposen a la realitat de la vida conceptes reductius de llibertat, per exemple, presentat com a conquesta un insensat dret a l’avortament”.

Davant la sentència del Constitucional, la Conferència Episcopal defensa que només es podria acceptar la interrupció voluntària de l’embaràs “en cas que l’embrió o el fetus no fossin res; però el no nascut no és una cosa; és un ésser humà”. I, per tant, hi hauria “una eliminació de manera voluntària de la vida d’un humà innocent”. També s’assegura que “la mort del fill que porten dins no és la solució als problemes” d’aquelles mares que hagin quedat embarassades de forma no desitjada i es lamenta que “els drets i obligacions del pare queden inhibits i censurats”.

A la vegada, s’arriba a assegurar que “amb resolucions com la que s’acaba d’aprovar el dret deixa de ser-ho perquè ja no està fonamentat sòlidament en la inviolable dignitat de la persona sinó que queda sotmès a la voluntat del més fort”. I alerten que “d’aquesta forma, la democràcia, malgrat les seves regles, va per un camí de totalitarisme fonamental”. Al mateix temps, s’insta als professionals sanitaris a exercir el seu dret a l’objecció de consciència.

Finalment, s’anima “a tots els membres del poble del Déu i a totes les persones de bona voluntat a refusar qualsevol atemptat contra la vida”. Afirmen que “seria molt greu quedar-nos de braços plegats pensant que ja res es pot fer”.

El missatge, per tant, referma la clara oposició de l’església espanyola -i la catòlica en general- a l’avortament. Sembla, doncs, complicat que hi hagi una predisposició, almenys ara per ara, per part de Vives, d’acceptar avançar en el sentit apuntat per Espot durant el debat d’investidura.

Comentaris (8)

Trending