Dos de cada tres pisos rehabilitats sense entrar en normativa vénen d’antics allotjaments turístics

Dels 183 habitatges que s’han posat al mercat de lloguer amb aquesta mesura, 123 s’han fet via la reforma d’antics hotels o apartaments, mentre que 71 són a Andorra la Vella

Un cartell on s'anuncien pisos en lloguer.
Un cartell on s'anuncien pisos en lloguer. Altaveu

La Llei de mesures urgents en matèria d’arrendament d’habitatges incloïa una disposició, recuperada en el nou text aprovat ara fa unes setmanes, que permetia rehabilitar pisos fora de normativa per destinar-los al lloguer ha permès que 183 immobles entrin al mercat. Una gran majoria d’aquests provenen de la reforma d’edificis que, fins ara, s’havien destinat a allotjament turístic. Un altre detall important és el fet que Andorra la Vella és la parròquia on més projectes s’han pogut tirar endavant i, en canvi, Escaldes, la que menys.

Així queda reflectit en la resposta que el Govern ha tramès al conseller general del PS Carles Sánchez, que s’havia interessat per les característiques dels diferents immobles rehabilitats aprofitant aquesta disposició, amb la qual la formació socialdemòcrata no hi està d’acord. Analitzant les dades, es pot comprovar que dels 183 pisos que s’han pogut rehabilitar, el 67% havien estat anteriorment un allotjament turístic.

En alguns casos, aparthotels, com un projecte a la Massana que va permetre la posada al mercat de vuit habitatges o un altre a Canillo, amb cinc. En altres, directament hotels com la reforma feta a un antic establiment d’Andorra la Vella, que va transformar-se en 26 pisos.

Pel que fa a la distribució per parròquies, la capital és la que més immobles ha guanyat amb aquesta mesura, fins a 71. Li segueix Sant Julià, amb 32, i Ordino, amb 28 -tots, per cert, antics allotjaments turístics-. En canvi, a Escaldes només s’han creat amb aquesta fórmula vuit habitatges.  

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending