“Volíem que es regulés perquè aquest buit vulnerava els drets fonamentals”, explica Rocío Soler, presidenta de Diversand. Des de l’associació, de fet, estan molt contents i satisfets amb l’aprovació de la llei de persona i família, que inclou el que consideraven que era completament necessari per a les persones trans, el canvi de documentació. Es podrà fer sense presentar cap informe mèdic o psicològic, i aquest és un dels aspectes que Soler més destaca. “Aquesta no patologia, perquè al final fer la transició no té res a veure amb malalties mentals, sinó que és un tema de què es reconegui la identitat de la persona i que la documentació la representi”, afirma Soler.
Malgrat això, hi ha un petit aspecte que des de Diversand es reclamava, i que no ha quedat recollit. Es tracta de l’autodeterminació de gènere. És a dir, que es reconegui el sexe sense haver de fer cap tractament hormonal. Actualment, la llei recull que la persona ha de portar dos anys de transició. “De vegades, quan una persona fa el trànsit social i expressa al món la seva veritable identitat, porta molt temps donant-li voltes, patint”, indica Soler. Però, també reconeixen que, dintre d’aquest inconvenient, és un temps raonable, “sobretot tenint en compte que partim de zero”.
Al cap i a la fi, després de no tenir reconegut aquest dret de forma legal, asseguren que es tracta d’una fita i l’han celebrada. Sobretot, perquè contempla la realitat dels menors, un dels aspectes que es pensava que no es podia arribar a incloure dintre del text. “Tot és millorable, però estem molt contents i hi som conscients, sobretot dintre del context institucional que tenim”, assenyala Soler.
Un altre aspecte que recull la llei, tot i que no afecta de forma tan directa a Diversand, ho fa, almenys, de forma col·lateral. Es tracta de la distinció entre matrimoni i casament, segons si es fa per l’església o de forma civil. Un avenç que ha remarcat Soler és que ja no es diferenciï entre unió homosexual o heterosexual. Malgrat això, també assenyala que “és injust que una parella del mateix sexe no es pugui casar per l’església, hi ha part del col·lectiu que és religiosa”. La diferenciació entre els termes, “és un tema de llenguatge, però el llenguatge és important”.
La següent fita que es busca des de Diversand és aconseguir una llei LGTBIQ+. “A Andorra hi ha un col·lectiu que necessita que els seus drets estiguin garantits, i hi falta una legislació específica”, explica Soler. Principalment, el que es reclama és que es facin accions de prevenció contra l’assetjament escolar, però també en l’àmbit laboral, per delictes d’odi o de conversió vaginal. “No podem negar que aquí també hi ha LGTBIfòbia, i penso que aquest seria un gran avenç, per poder regular tot i que el col·lectiu estigui més còmode”, afirma la presidenta.
Comentaris (7)