El cap de Salut Mental del SAAS ha de donar explicacions a Madrid per la gestió de la pandèmia

Carlos Mur va signar uns protocols com a director general de Coordinació Sociosanitària de la comunitat espanyola que impedien derivar a la gent gran cap als hospitals en la primera onada de la pandèmia

Carlos Mur a Plaza Castilla entre periodistes.
Carlos Mur a Plaza Castilla entre periodistes. AGENCIES

Ell no va fer declaracions. Però els familiars de difunts a causa de la primera onada de la Covid el van rebre a crits d’“assassí” quan accedia a declarar, de moment en grau de testimoni, als jutjats madrilenys de Plaza Castilla. L’actual cap del servei de Salut Mental del SAAS, Carlos Mur, és dels primers ‘polítics’ que han d’acudir a respondre davant la Justícia espanyola per la gestió de la pandèmia. Mur va signar uns protocols que impedien derivar a gent gran de les residències als hospitals segons el seu grau de dependència.

En aquells moments, Mur era director general de Coordinació Sociosanitària de la comunitat madrilenya. Als jutjats també va declarar l'exconseller madrileny de Polítiques Socials, Alberto Reyero. El jutjat d'Instrucció número 9 de Madrid va prendre declaració com a testimonis als dos responsables polítics per la seva actuació en els primers mesos de la pandèmia, quan van morir més de 6.000 persones grans sense assistència sanitària a les residències madrilenyes.

Segons l'exconseller Reyero (Cs), “van ser protocols d'exclusió; s'excloïa persones en funció de la seva situació de dependència o discapacitat”, i això els va impedir ser derivats a hospitals, ha dit en arribar als Jutjats de Plaza Castilla mentre que Mur no va fer declaracions i va ser rebut pels familiars amb crits esmentats. De fet, hi ha la sospita que Andorra és una mena de refugi per al psiquiatra per evitar problemes en la sanitat espanyola després de la seva actuació durant la pandèmia.

“Ho va fer per donar suport a tots els metges i geriatres que estaven desesperats i necessitaven un suport de l'administració per no haver de prendre una decisió personal en coses com aquesta”

Després de la compareixença, l’advocat de les famílies, Carlos Vilar, va declarar que tots dos van discrepar davant el jutge sobre si els protocols eren o no de compliment obligat. La declaració de Reyero “ha estat contundent”, segons l’advocat, mentre que Mur va reproduir el que ja havia declarat davant l’Assemblea de Madrid, tot i que reconeixent que "va rebre un correu de Reyero, el 22 de març del 2020, que a l’Assemblea va negar”.

En aquest correu, Reyero deia que “estava en contra que s’apliqués l’escala Barthel i la GDS, que mesuren la mobilitat funcional i els problemes psíquics” dels avis per decidir les derivacions i advertia “que això podria ser delictiu”. Segons l'advocat, Mur va dir al jutge “que ell també estava en contra d’aquestes escales” i, després de ser preguntat per què ho va signar, va dir que “ho va fer per donar suport a tots els metges i geriatres que estaven desesperats i necessitaven un suport de l'administració per no haver de prendre una decisió personal en coses com aquesta”.

Després de definir-se com “una persona sense comandament a la plaça en un lloc acabat de crear”, Mur va insistir que els protocols “no eren definitius i que eren documents clínics”, és a dir, “d’aplicació segons el criteri del metge, no ordres administratives”, va relatar l’advocat. Preguntat si el seu superior jeràrquic -el conseller de Sanitat Enrique Ruiz Escudero- ho sabia, Mur va afirmar que Escudero “és qui dóna les instruccions i decideix enviar els protocols als hospitals. A les residències els va enviar la conselleria de Polítiques Socials”, sempre segons el relat de l’advocat.

Comentaris (18)

Trending